Doncs com diu el titol, ara mateix ens trobem a Ho Chi Minh... L'antiga Saigon, capital del ja desaperagut Vietnam del Sur.
Primeres impressions? Molt més occidentalitzada.
Annem per passos. Eren les 7 del matí i ens trobàvem dormint en unes amaques al pis de Hanoi, just quan sona l'alarma... És hora de deixar la ciutat i fer via cap l'aeroport... A uns 45 km de la nostra ubicació. Com hi podíem anar? Taxi? Massa mainstream, el que fan tots els guiris i on et claven uns 30 dollars... Bus de Vietnam Airlines? Factible... Un shuttle bus cap a l'aeroport per pox més de 3$ per persona. No obstant, decidim fer us del transport public, pel que acabem pagant poc més de 50 cèntims... Això si, el trajecte força llarg/incòmode.
Arribem a l'aeroport i fem el check in amb 3.30h d'antelació... Tot bé! Duiem tota la documentació! Tutti en ordre... Així doncs facturem motxilles i fem estona fins que embarquem.
Eren les 4 pm quan conseguíem sortir de l'aeroport de Ho Chi Minh, perduts i sense bateria al mòbil. Sabíem que per anar al centre el bus 152 era la nostra opció més fiable. El trobem ràpidament i cap al centre que anem.
Cal dir que a diferència que a Hanoi, l'aeroport de Saigon està a uns 7km del centre... Vaja, que està a la mateixa city. Es veu que la ciutat ha crescut sense control. De fet es força més gran que la capital, Hanoi.
Finalment arribem al centre i baixem a l'estació de busos. La nostra zona es coneix pel nom de "Pham Ngu Lao". Aixi doncs, toca agafar la carretera de Pham Ngu Lao (el mateix nom que el districte) i mirar de trobar algun lloc minimament fiable per passar-hi dues nits. Per mirar de trobar-lo donem un vot de confiansa a la guia de Lonely Planet (com ja portem fent uns quants cops). Observem que en aquest carrer hi han moltes oficines d`agencies de viatges, cosa que ens facilitara la feina que mes tard comentare. Aixi doncs, finalment arribem a una pensio, "Giang & Son". Senzillament brillant! Ens reben amb un bon angles, amb molta simpatia. Ens ensenyen les habitacions i en triem una. Es el segon cop que veiem un bon llit en aquest viatge... llastima que dema deixem la ciutat... Total, Tenim una habitacio amb dos llits, bany, televisor incluit (que ara mateix estem xafardejant) i l`esmorzar incluit! Tot per uns 16 euros la nit. Ens reben amb un suquet de la fruta de la pasion, segurament coneixedors de l`asfixia que suposa per un no-autocton caminar per les ciutats del Vietnam, on la congestio de gent i la humitat de per se es junten per formar una atmosfera de calor i cansanci constant.
Son prop de les 6 de la tarda, ens decidim a buscar una bona agencia per mirar de reservar dos tiquets per el Open Bus. L`Open Bus es un sistema de transport interi molt extes per tot el pais. Esta fet a la mesura dels intrepits que volen visitar tot el pais a preus forsa economics. Consisteix en una serie de viatges en bus que fan ruta des d`un origen a un desti, fent parades als llocs que hom decideixi. Les estancies als llocs escollits poden ser de ladurada que es vulgui, sempre que s`avisi amb antelacio, per tal d`assegurar plasa al proxim bus. Nosaltres escollim un Open Bus amb el seguent itinerari: Dalat - Nha Trang - Hoi An - Hue - Hanoi. Ara ve la pregunta... Pero no esteu a Ho Chi Minh? Correcte. I com us ho fareu per arribar a Dalat?
Doncs tot ve donat per que entre mitj de Ho Chi Minh i Dalat es troba un parc nacional (Cat Tien Park), el qual ens agradaria visitar. Aixi doncs, decidim agafar un bus que ens faci la conexio Saigon - Bao Lao (ciutat anexa al parc). La intencio es que dema, un cop arribem a Bao Lao, siguem capasos de conseguir un bus per moure`ns des de Bao Lao a Dalat un cop haguem finalitzat lan ostra visita pel parc. El combo ens ha sortit per un millo de dongs... No us assusteu... son uns 35 euros !! Tots els transports coberts :-)
Decidim sopar per un bar de les rodalies de la nostra pensio, uns platets i una cerveseta Tiger per uns 2 euros. Cal dir que aqui no es serveixen Bia Hois, la cervesa artesana que ja vaig comentar en posts anteriors. La Bia Hoi es original de Hanoi capital, i esta considerada com la cervesa mes barata del mon (Guinness Worl Record, segons ens va comentar el nostra amic Nico dies enrera).
El primer dia a Ho Chi Minh s`acaba rapid, decidim anar a dormir d`hora. Dema ens toca una jornada intensa per la ciutat... hem de cobrir uns quans llocs de visita obligada.
Som dimecres 3 de Septembre... Ens posem en marxa a les 8 del mati, baixem avall i esmorzem. Era un somni? Era mermelada lo que mis ojos veian? Un suc i un cafe? All included?? Engegem el dia plens d`eneria i decidits a visitar tot allo que ens hem plantejat i mes.
Passagem pel centre, on veiem el parc de Ngu Lao, on es congrega gent per ballar salsa, fer aerobic etc. Recordi`s que a Hanoi el Tai Chi tiraba mes... Visitem la catedral de Notre Dame que data del 1880, construida per colonialistes francesos. Seguidament fem un cop d`ull des de fora al palau de la reunificacio, lloc on en Ho Chi Minh persona feia el dia a dia i es reunia amb altres alts carrecs.
La primera parada seria ha sigut el Museu dels records de la guerra. Un museu de 10, on s`hi mostren diferents reculls de premsa del a guerra. Missatges de recolzament de molts paisos arreu de tot el mon, fotografies dels moments mes cruels de la guerra, fotografies dels desastres naturals, imatges dels afectats per l`agent taronja... Horrible. Un crim en tota regla, un assessinat a gran escala. On esta el seny ens preguntem? La llastima es que els goberns encara no han apres la lliso, i avui en dia encara ens trobem amb aquests fets en altres punts del planeta, tot i que la premsa, d`una o d`alte manera, consegueixi camuflar el conflicte. No obstant, ha sigut molt gratificant veure com tantes organitzacions i gremis arreu de tot el mon... des d`Australia a Guinea, passant per Pakistan i Bulgaria van juntar-se per fer pressio contra els Estats Units. Una visita molt recomenada sens dubte.
Mes tard hem visitat la pagoda de l`emperador de Jade, per acabar visitant (ara, si entrant) al palau de la reunificacio. A l`acabar ens hem endinsat al mercat de Ben Thanh, on centenars de paradetes es junten per vendre diferents productes. Hem socumbit al poder del capitalisme i ens hem comprat un parell de peces de roba. Tot very cheap!! Tot i que els preus, no son ni de bon tros els que haurien.
Com a conclusio aixi rapida i concisa de la ciutat, podem dir que es un estil de vida totalment diferent al de Hanoi. Una ciutat que s`ha obert molt mes a occident, potser pel seu passat al Vietnam del sur. Una ciutat on no s`hi veuen tants taburets al carrer ni a paradetes a peu de carrer. On els restaurants tenen mes presencia; ciutat, fins i tot, on s`hi poden trobar Burger Kings o McDonnalds... quelcom impensable a Hanoi, on el monopoli esta en mans de Lotteria (una companyia japonesa de fast-food). Una ciutat on, al contrari que a Hanoi, s`hi poden trobar molts homeless people diambulant pels parcs. A Hanoi, els que no tenen diners ens ha fet l`afecte que son forsa mes espavilats, rapidament troben algun producte que oferir als turistes, i aixi poder sortir del pas. Diguem-ne que hi ha forsa mes desigualtat en aquesta ciutat; vagabundos si, pero la classe mitja-alta es forsa mes abundant que no pas a Hanoi, on la majoria de gent es troba mes o menys igual (tret dels multimillonaris). Es el que te obrir-se a occident suposo... A Europa ens trobem forces cops amb homeless pels carrers. A Hanoi cap ni un.
Els carrers son amples, els cotxes son mes frequents...
Una ciutat molt mes occidentalitzada, i que poder manca de la personalitat que te Hanoi. No obstant, es una impressio a correcuita, ja que dema deixem la ciutat i no l`hem poguda coneixer tant a fons com Hanoi, on varem passar prop de 10 dies.
Amb aquest escrit ens despedim, intentarem fer un nou post des de Da Lat, aixo si trobem wifi! Saluts per tots.
Per cert, la informacio de la pensio en la que ens trobem la deixo a continuacio, ja que es recomenable 100%: Giang & Son (283/14 Pham Nhu Lao, Ho Chi Minh)
---
Incis final: Mereix especial mencio la dieta d`avui
Esmorzar (A al pensio): Suc, cafe, ou fregit, pa amb mermelada i mantega, platans i un parell de trossos de sindria.
Dinar (restaurant indi) : Arros saltejat amb pollastre i peix en un restaurant indi (de indi tenia poc) i cabra amb curri.
Sopar (Hem anat al super): sushi (prefabricat), sandwich, oreos vietnamites i un platan.
Esmentar el batut de mango a mitja tarda i l`esport que hem fet al parc durant uns vint minuts (mena de badminton amb els peus per que us feu una idea)
De moment no hi han simptomes de panxa remoguda.... veurem dema!
---
Mercat de Ben Thanh |
Palau de la reunificacio |
Interior de la pagoda de l`Emperador de Jade |
Despres de la guerra i actualment de Da Nang |
Manifestant |
Rastres de l`agent taronja |
Postureig Saigoneru |
Catedral de Notre Dame |
Guauuuu, super interessant!!! Quines ganes que m entren de estar fent l'aventura. ja sou tot uns experts. per cert la pela es la pela clar que si!! Salut i fins aviat!
ResponEliminaQue macu tot!!! El mal de panxa segur que arriba tranquil que tan barato i tan bo nose yo.. jajaja! Ja veig que tornareu amb uns quants kilets de menys ehh ja et donaré dels meus tranquil! Quina sort ue teniu, mentre vosaltres colteu per el mon jo em preparho x la sele que esta a la vuelta de la esquina! Ale que vagi molt be el open bus! un peto :)
ResponEliminaEiiiii aventurers intrèpids, quin Màster accelerat esteu fent de com viatjar amb quatre quartos .... la veritat es que si que agafen ganes d´aventura lleigin la vostre.. peró be aquí estem a Cabrera de Mar.. tot igual, esperan la diada per treure les estelades a pasturar a veure si ens fan cas!!!!! No deixeu d´escriure amb aquesta frescura que ho feu, no us podeu imaginar lo que ho disfrutem, el Quim diu que són "relats molt amens i instructius" .....be, molts records i una abraçada molt gran als dos i fins el proper escrit... i cuideu-vos molt ehhh!!!!
ResponEliminaQuim i Marta
Bon dia desde Cabrera,
ResponEliminaMolt gràfica la descripció de la macro-ciutat Saigón, es fàcil imaginar els carrers, olors, suors, crits i demés activitat amb la fantastica descripció que en feu. Despres de llegir crec que jo soc més de Hanoi , m'agraden les ciutats que no es deixen corrompre per la suposada evolució occidental, tant de bo puguin resistir a les tentacions capitalistes............... Cosa dificil pèro no impossible.
Per cert hi trobeu algún americà? Estaria be saber que en pensen del que avantpassats seus van fer al pais.
En aquests moments estareu de cami a Da Lat, Desitjo tingueu wifi per poder gaudir del report diari.