Sa pa

Divendres 29/08, ens despedim dels companys del voluntariat. Comença una nova aventura.

Ens dirigim a la Gia Lam Bus station, per agafar un sleeping bus cap a la maravellosa zona del noroest del Vietnam... A la província de Lao Cai, a contemplar paissatges inigualables, a visitar i conèixer les minories ètniques de la zona.

Primer però, hem d'agafar el bus (a les 19:00) que ens portarà durant la nit fins a Sa Pa, fent un pit stop a Lao Cai, la capital de la província que porta el seu mateix nom. Els sleeping bus són força típics pel Vietnam i una alternativa molt més econòmica que no pas els trens. Això si, en els trens pots tenir cabina de 6, 4 o 2 passatgers. Al bus, tots estem a la mateixa llauna. No obstant la pela és la pela (bus: 11€ aprox, tren: 40€ aprox).

Un cop dins del bus comencen a passar coses rares. Ens mouen de lloc constantment fins que consegueixen posar-nos al final de tot, al cul de l'autobus. On 5 seients-llit es junten per formar un gran "llit". Pel moment erem nosaltres dos i les motxilles (que no varem voler deixar avall). Va entrant gent i ens acaven posant a una parella de russos que ens acompanyaran en aquest viatge (malauradament). El bus ja fa rato que fa via cap a Sa Pa, però va parant per la carratera recollint a gent que intenta col.locar pels terres de l'autocar o, en el seu defecte i per mal que ens faci, al darrera del tot... Pa que'l guiri lo gose.

Total, som 6, on tocaria ser-hi 5, el motor sona com si el món estigués en guerra, s'escolta el fregament de led rodes amb l'asfalt... A fora cau el diluvi.

No m'extendré més, però tela quin viatja d'anada! Noti's, a més a més, que tot està fet a mesura dels asiàtics... Jo acabo sent dels alts!!

Bus per uns 45... Potser erem uns 80.

Passada l'aventura, compartint fluxes corporals amb l'home rus que.hem va tocar tenir al costat, arribem a Sa Pa cap allà les 5 a.m. a fora l'autobus ens esperaven ja representants de poblets de les montanyes... Allà és on vàrem trobar-nos amb la Zu, la Yen i la Dza, dels h'mongs negres. Una de les minories ètniques que habiten per les montanyes a la bora de Sa Pa. Fixem un preu per dos dies, menjars i homestay (passar la nit amb la seva família perduts per les montanyes). Uns 23€, que ens sembla raonable, doncs les agències et claven més del doble i els diners es queden a la ciutat. D'aquesta manera estem aportant calerons a les tribus i no a les agències i empresaris que s'aprofiten d'ells.

Esmorzem al mercat de Sa Pa amb el trío h'mong, donem un tom per la ciutat de Sa Pa i comprar el bitllet de tornada a Hanoi. Hem quedat a les 9:30 amb la Zu a l'església de la ciutat per marxar cap a les montanyes. En aquest interval de temps però, ens dona temps de conèixer en Phillip, un home d'avançada edat amb aspecte deixat d'origen singapurès. Molt simpàtic, gastem un quart d'hora passejant amb ell. Més endavant esbrinem que és quasi un personatge "públic" del poble (la Yen ens comenta que ja l'havia vist altres cops pel poble). Ens comenta que ve força aquí de vacances. El tatxem de vividor. Al dia següent també ens el trobaríem pel poble instants abans de deixar Sa Pa.

Són les 9:30, toca reunir-nos amb la Zu i marxar cap a les montanyes. Uns companys seus ens porten amb motu fins a un callejon força empinat. Tot forma part del plà: esquivar l'entrada oficial a la reserva de les minories ètniques. Es veu que et fan pagar, diners que la Zu, enfadada, ens comenta que van al govern i no a les tribus. Total, en endinsem per el callejon que acaba sent un sendero amb pedretes que puja i puja i puja. Conseguim esquivar l'entrada.

Comença a ploure, els paissathes que ens envolten estan coberts de núvols, boira i pluja... No conseguim veure gaire. Ens ha pillat pluja tropical... Volíem natura? Toma ració de natura. Per sort annàvem ben equipats i conseguim no mullar-nos gaire. 

La Zu i la seva família són catòlics. Tenen tres fills (5, 3 anys i 10 mesos). La més petita la carrega a les esquenes durant pràcticament tot el dia. Pel que veiem, les dones són les que porten els calerons a casa, las que dia rera dia baixen al poble a buscar turistes i oferir-lis homestay. El marit roman a casa, fent feina de masover, recolector i manitas.

Per cert, us he comentat com ens comunicàvem amb la Zu i la Yen? En anglès. No sabran escriure, però saben parlar tres llengües! La de la seva tribu ( en el seu cas h'mong negres), el vietnamita (per parlar amb gent d'altres tribus: els Thai, Dzao) i l'anglès per l'hora de fer business. Increible no? El parla bastant millor que molts que poden (o han pogut) assistir a una escola.

En fi, parem per menjar al mitj dia i enfilem cap a cas ala Zu. Se l'han construida al costat d'un riuet... Essencial pel dia a dia. La cas aque s'estan fent tindrà dls pisos... Tot un luxe al seu poblet. A la tarda ens ve a recollir la Yen, ja que passarem la nit a sa casa (ja que la de la Zu encara està en fase beta).

La familia de la Yen molt humil, viu en una caseta més petitona amb unes vistes impressionants. Passem allà la resta de la tarda, sopem amb ells mentres parlem i es crea una atmòsfera catalo-h'mong. Tips que quedem després de menjar, el marit enceta una ampolla petita de happy water (licor d'arròs). Els 40° els passava. Després d'uns quans xupitos, toca descansar, no abans sense observar l'espai... Que després d'un matí de pluja ha quedat lliure de núvols i més pir que mai. Ha estat un dia esgotador... I demà toca fer trekking. A mumir.

El diumenge fa un dia de fàbula. El passem caminant per les montanyes, atravessant camps d'arròs, visitant poblets h'mongs, dzao... Respirant vida.

Se'ns acaba la visita, però el record del lloc ens quedarà per sempre. 

Senzillament preciós, si mai vas al Vietnam... Has de passar-t'hi.

Deixo el mòvil, toca annar a menjar i a planejar el dia de demà (volem a l'antiga capital del sur Saigon).

Saluts per tots i gràcies pel vostre feedback!

La Zu rentant el menjar utilitzant la pica de casa la Yen

 

Vistes des de casa la Yen

                 

Panoràmica des de casa la Yen

           

La caseta de la Yen i la seva família

     

Camps d'arròs

                         

Sleeping bus, ple de gom a gom

           

Poble de Sapa.

Esglèsia de Sa Pa, on la Zu va cada diumenge