Arrivada
Era dijous 16 de Novembre cap a les 20h quan finalment aterrava a Narita, un dels aeroports de Tokyo després de 12 hores de vol. Poques turbolències, amb menjar vegà cortesia by Turkish Arlines. Tot bé. Un cop passat els controls reglamentaris, tocava fer via cap a la ciutat amb el metro. No vaig tardar gaire en assebentar-me del canvi de xip: Aquí s'avança per la dreta! He de dir, que igual que a casa tenim els "listos" que van al contrari, aquí també n'hi ha algun que d'altre. Listos per l'esquerra en aquest cas.
En qualsevol cas, despres de pagar els 1500 Yens reglamentaris (uns 11€), vaig conseguir plantar-me a Monzen-Nakacho, on m'esperava l'únic enllaç que ara per ara tenia amb Europa: En Rocco, un italià de Nàpols que també esta sota el mateix programa que jo. Seria on pasaria la primera nit, a casa seva, a l'espera de poder fer la mudança al dia següent. Aquella nit vaig dormir més aviat poc. Els efectes jetlag ja s'ensumava.
El dia següent prometia: Mudança, trobada amb el meu supervisor al NII (l'institut on estic pencant), firma de contracte del "pis" (quarto més aviat). Tot va anar bé, tret de les hores de son, que no les duia gaire bé tot sigui dit!
 |
Edifici del NII (on treballaré), a la regió de Chiyoda-ku, just davant del palau imperial
|
Patia força pel menjar. Ja portava el panorama estudiat una mica de casa i Japó no semblava gaire vegan-friendly. Així que per la tarda vaig localitzar un restaurant prop de casa i alla que vaig anar. No va defraudar en absolut. El que ho porta, un japonès d'uns 50 anys, és un fan incondicional del esperanto i la seva filosofia (a part de ser vegà, es clar). Tenia una estanteria amb llibres per aprendre esperanto... alguns fins i tot per a castellano-parlants! Ell en xapurrejava una mica de castellà. Tornaré, això si, amb algunes frases en esperanto apreses de casa.
 |
| Marcs i propaganda pro-Esperanto a les parets del restaurant |
 |
| Tot en Japonès, anglès i ... Esperanto! |
Aquest mateix divendres, després d'un dia eficient però esgotador vaig anar al llit cap a les 9PM, per llevar-me ca pa les 3 AM degut al maravellós jetlag. Vaig conseguir adormir-me, altre cop, cap a les 6:30 AM. Per sorpresa, no em vaig llevar fins les 19:30h del dissabte. Això em va trastocar tot una mica. Vaig sortir a buscar un lloc per sopar, totes les opcions que tenia (entre elles el restaurant esperanto) tancades! En fi, dia per tornar cap a casa i preparar algo de menjar. Els companys de pis van alucinar del que havia dormit. Ah! Per cert, no he parlat de la gent amb la que convisc. Perque més que conviure co-vivim, això és molt petit i les parets son de paper!
Companys
Visc en un quartet en un pis que comparteixo amb 10 altres joves. Hi han més pisos, també compartits a l'edifici, però desconec els que hi habiten
Taiko
Japonès, d'uns 28 anys.
És el que la toca més amb l'anglès. Ha estudiat economia, ara es prepara per fer uns examens per entrar a estudiar medicina. Entre les opcions hi ha quedar-se aqui a Tokyo o marxar a Europa. La República Xeca, Bulgaria o Eslovàquia són algunes de les opcions que contempla. Es veu que algunes universitats tenen com una mena d'oficines aquí a Tokyo per atraure estudiants japonesos. I també recaptar calerons, que dels 10.000 $/any no baixen els costos universitaris en aquestes unis (sense comptar el cost de vivenda, menjar...).
Tristane
Francès, d'uns 27 anys.
Productor de música lofi amb cassets (aqui exemple) i dibuixant de còmics. Molt simpàtic i agradable. Ja hem tingut els nostres debats del món actual i futur. Porta dues setmanes més que jo aquí, i estarà per uns 10 mesos, al menys. He d'esbrinar quin visat ha obtingut. Perque no té cap feina i em va sorprendre. Habia estat al Japó 10 anys enrera.
Leo
Australià, li poso 22 anys.
Estudiant de "Arts i Ciències" de grau. Aquí disfrutant del pais, del que es confessa amant. Va venir fa uns anys. És el que surt més de festa de tots, molt bon tio. Amb ell practico l'accent aussie.
Takumi
Japonès, d'uns 24/25 anys
Estudiant de "Arts i Ciències" de grau. Aquí disfrutant del pais, del que es confessa amant. Va venir fa uns anys. És el que surt més de festa de tots, molt bon tio. Amb ell practico l'accent aussie.
Takumi
Japonès, d'uns 24/25 anys
Enginyer de semiconductors, treballa per una empresa ara per ara. Els seus estudis i els meus s'assemblen pel que ja hem pogut tenir algunes mini converses de coses frikis.
Primers dies
Els primers dies han sigut durillos. Bàsicament pel jetlag. També per que les coses aqui funcionen força diferent. El fet que el trànsit (vehicles i persones) va per l'esquerra encara em costa d'assimilar. Per cert. m'he comprat una bici. El model més barato, 11.000 Yens. Tot i que amb taxes i el registre de la bici va pujar 2.000 yens més. Efectivament, les bicis a Tokyo s'han de registrar. Bàsicament t'enganxen una pegatina amb un número a la bici (seria la matricula) i associen el teu nom i adreça al número. Al Tristane ja l'han parat un parell de cops amb bici i verificat que era seva la bici. Curiosament, ell va comprar la bici de segona mà, així que ha de fer una transferència de registre... Cosa que encara no ha fet, pel que la bici segueix al nom de l'anterior amo. No sé molt bé com se'n va sortir, pero se n'ha sortit. El tema de la bici a Tokyo mereix una entrada per si sola. De moment puc dir que estic molt content de la meva bici.
 |
| Ciclistes (amateurs segons edu junior possiblement) fent el cafè a les afores d'un restaurant de falafel a uns 15 minuts de casa en bici. |
 |
| Ramen i uns dumpkins al T's Tan Tan, un bar vega 100% a l'estació de Tokyo. Tot per uns 1050 Yens (prop de 7.5€) |
 | ||||||||||
| Foto a Akihabara, el barri per excelència de l'electrònica i gadgets diversos. Vaig anar-hi per veure si trobava un adaptador europeu-japonès. En tenien de tots colors. Vaig aprofitar per indagar altes botigues. "Big Camera" és com un lloc aixi famós. Un edifici on cada pis esta farcit d'aparatos. Thi pots passar dies fins no t'acabes el barri.
He conseguit registrar-me a l'embaixada espanyola. En principi els primers passos per poder votar el dia 21D estan fets. A l'embaixada tot super correcte. En principi tots els tràmits per ara fets, ara queda que el sobre amb les instruccions per votar arribi correctament a la meva direcció. A l'embaixada ja no he d'anar-hi més, sinó que votaré enviant el meu vot per correu certificat. Els residents permanents si que van a l'embaixada i fan alla tot el ritual, però jo al ser resident temporal no entro en aquest pack. Els treballadors de l'embaixada molt monos, japos que xapurrejaven una mica d'espanish: "Hasta luego", "Buenos días"... Mis diez! El que em va atendre un senyor molt majo, de faccions japoneses amb un castella perfecte. La meva intuició és que deuria tenir parentesc, si no nacionalitat, d'algun país suramericà. En el passat va haver-hi força immigració japonesa cap a països com el Perú per feina. El mateix Taiko, un dels meus veïns (el que vol estudiar medicina), la seva avia, ara al Japó, és nascuda al Perú mateix.
Ara que parlo de'n Taiko, permeteu-me que us faci cinc cèntims. La seva família és de Fukushima, al nord de Tokyo. És un noi super majo, molt somrient. M'ha acompanyat al super per ajudar-me a comprar menjar vegà, donat que els incredients als productes encara em costen una mica. Li estic fent un curset intensiu del veganisme.
Taiko-san, també m'ha ensenyat un temple aquí al costat de casa. Un temple shintuista! Molt maco. Qui es el deu del shintuista li preguntava. La naturalesa. En pròxims posts desenvoluparé una mica la seva persona, que és de lo més interessant. Un avens: balla salsa.
Aquí els udon que m'he preparat avui:
Ingredients:
- Noodles udon
- Grapat d'edamame
- 2 pastanagues
- 1 ceba
- boletets
- 1/4 brocoli
- 200g tofu (el deshidrato primer, després el desfaig amb les mans en petits trossets)
- 20g sesam
- 20g alga nori
- salsa teriyaki (casolana, a base de: salsa de soja, mirin, sucre i sake)
Instruccions:
Afegir mini raig d'oli vegetal (oliva o sèsam). Fregir ceba i deixar q es dori un xic (10 min). Afegir, pastanaga, brocoli, bolets i tofu. Remanar de tant en tant per evitar que es cremi. Si es crema, afegir una mica d'aigua. Afegir edamames al cap de 10 min. Finalment, quan tot esta cuit, afegir els udon (previament bullits durant uns 4 minuts). Remanar, mesclar bé i deixar a paella durant uns 5/10 minuts (una mica al gust). Finalment servir i acompanyar amb una mica de semilles de sèsam i alga nori. I com diria algú qui jo sé... "Y to pa dentro"
Ara ja és tard, així que tanco aixo. Pròximes entrades intentaré parlar de coses en concret que em cridin l'atenció i no tant per rutina o diari de cada dia. Queda pendent parlar del lloc on treballo. En fi, passiu bé.
|
