Bones de nou estimats seguidors. Suposo que haureu notat l`abscencia de publicacions durant uns quans dies. Han sigut uns dies intensos, esgotadors, en els quals hem fet prop de 1000 km amb bus.
L`ultima entrada es va quedar en el primer dia a Dalat. El segon fora forsa productiu. Una visita a les cascades de l`Elefant i a la pagoda dels monges budistes que es troba just al costat. Es troba a uns 30 km de la ciutat de Dalat.
Da Lat es una ciutat d`uns 1600 m d`altitud que destaca pel seu clima mes mediterrani, amb temperatures mes agradables. Vaja... amb menys humitat. Molts vietnamites aprofiten a vegades per fer visites. Realment ho varem agrair. Uns dies sense suar. Uns dies on el nostre cos no necessitava 2 dutxes diaries per mantenirse hidratat. Aixi doncs, varem visitar aquests dos llocs amb l`ajuda del cambrer i un altre treballador de l`hotel. Dir cambrer suposo que es especificiar massa la seva feina... ja que tant te`l pots trobar a la cuina, com netejant les habitacions o atenent als turistes.
Destacar tambe la bona atencio que varem rebre a l`hotel... de preu similar al de Ho Chi Minh. A mes a mes incorporava un yacuzzi i una sauna (ja ho vaig esmentar en el post anterior).
L`acces a Da Lat es forsa complicat degut a la seva altura... aixi el tragecte fins a Da Lat i per sortir de Da Lat es fa forsa pesat.
Aixi doncs, el diumenge a les 12:30 varem agafar un autobus cap a Nha Trang, lloc on passariem dues horetes per despres agafar el bus que ens portaria fins al centre del Vietnam, concretament a Hoi An. Comentar breument que Nha Tran es una ciutat que basicament destaca pel seu turisme massiu rus. Fins i tot pots trobar-te amb cartes de restaurants escrites en rus, abans que no en angles. Lo que els alemanys a Mallorca, pero encara mes intens. Des del nostre punt de vista la ciutat no te cpa en cant, tret de la platja que es forsa maca, tot i que bastan massificada.
Aixi doncs, passades les 2h d`espera vam agafar el bus que ens portara fins a Hoi An. Un trajecte llarg, que duraria un total de 12 hores. El bus doncs, era un Sleeping Bus. Vam passar la nit en ell, ja amb seient personal i adjudicat, per arribar finalment a les 6 del mati a Hoi An.
Que dir de Hoi An, ciutat costera, rodejada per un riu. Sembla que al Vietnam si no tens un riu , el mateix mar o un llac proxi no pots ser una ciutat. En fi... Hoi An, segons el meu punt de vista (compartit pels dos), es la ciutat mes bonica del Vietnam. Ciutat d`uns 130 mil habitants, esta molt ben conservada i cuidada. La zona antiga te horaris on es tanca cara al transit, de manera que es possible caminar-hi tranquilament. Famosa pels seus sastres i modistes, destaca per l`oferta de roba que s`hi pot trobar. Trajes a mesura, sabates de vestir etc. Un Milano asiatic. Amb forsa catxe i preus bastant elevats. Tot i aixi, sempre mes assequibles que a Occident. El clima es molt calid. Per la nit els fanals i les llums dels restaurant es combinen per, junt amb el riu, crear una atmosfera insuperable. Cal dir que hem coincidit amb lluna plena, fen encara mes autentica l`experiencia.
Destacar que a Hoi An vam optar per alquilar dues motos per dos dies per poder visitar les rodalies de les ciutats, molt recomenades sens dubte. Dos scoopies de 50 automatiques, que per uns 10 dolars ens han permes recorrer prop de 150 km.
Les montanyes de marbre, amb els seus temples budistes dins de coves impressionants; les restes de My Son, uns temples Cham a uns 55 km de la ciutat. Cal dir que My Son te algunes parts que es troben afectades per la Guerra del Vietnam, pel que hi han sectors forsa deteriorats.
Dir que el viatges a My Son el varem fer ahir (dimarts) pel mati junt amb una parella de catalans amb els que hem vam coincidir a l`hotel de Hoi An. La Lis i en Carles, realment molt simpatics i amb els que hem fet forsa pinya aquests dies. Junts doncs, ens la vam picar i vam aconseguir arribar als temples Cham de My Son. Belleses arquitectoniques amb prop de 1200 anys d`antiguitat envoltades de naturalesa ( per sort re de sangoneres).
Comentar que a l`hotel de Hoi An vam poder refrescar-nos amb la piscina que te a l`interior. Plenament recomenable amb preus des dels 22$ (habitacio doble): Thanh Van Hotel.
Remarcar l`encant i la magia de Hoi An, una ciutat bella de per se, amb un menjar forsa caracteristic de la ciutat (que, per cert, esta delicios).
Despres d`inflar-nos en el bufet de l`esmorzar a l`hotel per encarar el dia amb forsa ens despedim de la Lis i en Carles per fer via cap a Hue, la seguent parada del viatge. Dimecres al mati agafem l`enessim Sleeping Bus, 4h de bus i a les 12 ja erem a Hue. Ens dirigim a l`hotel by foot, despres de declinar multiples ofertes de "motorbike", "taxi" etc. El nom de l`hotel no te desperdici: Google Hotel. Logicament Google (empresa) no deu tenir ni idea de l`existencia de l`hotel. Un hotel que tambe es agencia de viatges, restaurant, pub, massatges, peluqueria etc. Tot es possible a l`hotel. Decorat amb detalls nadalencs, quadres diverssos, estrelles jueves i una musica tutti frutti crea una atmosfera un tant cutre. Tot i aixo, per 18 $ tenim habitacio (espaiosa), esmorzar i free beer de 5 a 10 pm. Que mas se puede pedir?
En fi, adivinar a qui ens hem trobat de nou a l`entrada de "l`hotel"... En Carles i la Lis! Ens hem saludat, em petat l`enessima xerrada (intercanviant vivences i consells) per finalment instalar- nos a l`hotel.
Per la tarda hem optat per tornar a alquilar dues motos per uns 3 euros per cap, per visitar les rodalies de la ciutat (precioses) i la Thinh Mu Pagoda, d`on era originari el monje Thich Quang Duc, que es va immular al 1963 a Saigon en protesta en contra les politiques de govern del president Ngo Dinh Diem (president suposadament democrata de Vietnam del Sur). Anys a posteriori, aquest mateix president fora afusellat per part del seu propi exercit. Molt estimat no era... ja que les seves politiques s`assemblaven mes a una dictadura que a altre cosa.
Pagoda preciosa, amb unes rodalies impressionants.
Mes tard hem obtat per visitar les rodalies del riu perfum, on hem intercanviat algunes paraules amb uns pagesos per fer una volteta per les seves terres, junt amb les libel.lules i les vaquetes que es nutrien de la gespa que creix a les bores del riu.
Esmentar que ja som autentics profesionals de les dos rodes. Ni semafors, ni osties. Tot es cosa de conduir a una velocitat moderada.
Hem fet via cap a l`hotel, aprofita la Happy Hour amb alguna que altre cerveseta i ara ja finiquitant el dia.
Ens queda un dia a Hue, per arribar al divendres a la capital del Pais altre cop i rebentar els carrers del barri antic.
Saluts companys, ens veiem en breus.
Vistes des de la pagoda anexa a les Cascades e l`Elefant
Breu estada a la platja de Nha Trang
Pont al centre de Hoi An
Cao Lao, plat tipic de Hoi An. Uns noodles forsa gruixots amb moltes herbes i fulles aromatiques.
Escultura d`un Buda a una de les coves de les Montanyes de Marbre
Aprofitant la gasolina de les motos, perdent-nos pels camps de les rodalies de Hoi An
Jacimentde My Son, a uns 55 km de Hoi An.
Selfie a mitj trajecte My Son - Hoi An
Carres de Hoi An de nit
Thinh Mu Pagoda, a Hue
Perduts pels camps de les rodalies de Hue, a la bora del riu Perfum.
