Bye Europe!

Aquest blog, que va néixer de l'aventura que a l'estiu 2014 emprendria amb l'Arnau al Vietnam, ha acabat per ser el meu company de viatge per la vida. Que profund. No obstant, aquest any 2017 no hi ha cap entrada i por em feia escriure... que un any dona per molt!

2017 en breus, vaig acabar la meva estància a Suècia per fer via cap al Japó. Aquesta entrada intenta resumir l'any 2017 fins als últims moments a Europa.

Suecia 2017

Suècia 2017 va estar repleta de grans experiències. Vaig enfortir relacions amb amics, en vaig conèixer de nous, vaig descobrir una mica més del País...

En Marc, company i gran amic de Telecos, es va tirar des del Març fins al Juny a Estocolm acabant el màster fent el Treball de Fi de Màster. Molts dards i birres compartides.

D'esquerra a dreta: jo, Camille, Yassir, Nacho, Reda, Laura i Sermet. Instants abans havia fet una broma a la cambrera (que pren la foto), d'aqui el somriure de'n Reda.

Visita de les cosines Maria i Andrea i la tieta Anna :D. Vaig poder gaudir del bon shopping de sabates amb elles ;). Matís: Això passava al Novembre del 2016

La Laia que passava per Estocolm al Septembre 2017 :)

Lapònia

Cap al gener, vaig volar amb companys de la residència cap a Kiruna, una ciutat amb quasi 20 mil habitants on vaig descobrir el que és el cercle polar àrtic. On la neu absorveix tot soroll donant peu a un ambient silenciós de calma màxima i de tranquilitat extrema. Una tresor. Vam tenir la oportunitat d'anar a Abisko, lloc famós pel seu parc natural i vam poder observar l'aurora borealis.

Camí cap a Abisko des de Kiruna, vam parar un moment per fer una foto del que envoltava la unica carretera que conecta els dos "municipis". Dels millors paisatges que he presenciat mai.

Vam fer ski de fons, saunes, tot una experiència. Veure l'aeroport tot blanc impacta... Però els avions aterren i s'enlairen sense cap problema :)

L'avió que ens va dur des d'Estocolm cap a Kiruna.

Copenhagen & Lund

A l'abril vam fer una escapadeta a Copenhagen, on vam estar uns 4 dies. Una ciutat a l'alçada d'Estocolm encara més amigable per anar amb bicicleta per la ciutat. Tenen ponts que creuen rius exclusivament per ciclistes i peatons! 

A Copenhagen, foto de part de la trupe. Falta en Yassir, el colega de Salé (Marroc).

De tornada, vam parar a Lund, una ciutat del sur de Suècia pròxima a Malmö. 

Passejant pels carrers tranquils de Lund. Ciutat maca i petita, amb una de les millors universitats de Suècia, la Lunds Universitet.

Tracy

Entre Maig i Octubre, vaig poder tenir una molt bona experiència a una start-up a Estocolm, Tracy. La empresa es dedica a desenvolupar, des de zero, un dispositiu per gossos que sigui capaç de monotoritzar la salut del gos basant-se únicament en mesures de sensors de moviment. Estan situats a KTH Innovation, una mena de hub a la universitat per a start-ups.

Moment en una fira de start-ups a Estocolm, la Venture Cup. Ens van donar un premi estudiantil. A la imatge amb el micròfon està l'Artan, el CEO de l'empresa, just moments despres de que em posés el micròfon als morros per a que digués quelcom. Me la va jugar! Però me'n vaig sortir :D

L'Allan i un servidor a
una foto de grup durant una
trobada de catalans. Ell, el més
català de tots

Allà vaig conèixer grans persones. Com l'Allan, un noi de Kerala (la India), amb el que també vaig compartir residència durant la tardor. Grans converses i debats que varem tenir. També en Yassir, amb el que portava ja tot l'any anterior sent veï porta-a-porta va entrar a la start-up. 

Fotografia de l'últim cop que vaig veure en Yassir, a l'entrada d'un bareto que freqüentàvem per jugar dards (si ara li dono als dards... no gaire bé, pero vaja, de tant en tant la clavo. Pregunteu-li al Marc).

Activisme

L'activisme animal m'ha permès créixer com a persona i trobar una missatge sincer i honest a difondre: Justícia i compassió per tothom, també els animals no humans. També he pogut conèixer gent extraordinària. Des d'un professor basc resident a Suècia des de fa 12 anys a una noia sueca enamorada de Barcelona super activa dirigin el cotarro.

Fotografia de grup després de la manifestació "Djurfabriken" a Mynttorget, a l'entrada a Gamla Stan (casc antic d'Estocolm). Per si em voleu trobar, fila d'avall cinquè començant per l'esquerra ;)

De tornada cap a casa

A mitjans d'Octubre era moment per tornar cap a casa. On em retrobaria amb tots vosaltres, familia i amics que tant us trobo a faltar.

Vaig poder gaudir d'una pujada al Burriach amb mun germa i la màquina Quiri, la meva iaia. Tot un "soplo" d'aire fresc.

Retrobada amb la Regina, cangur que va cuidar de nosaltres. L'Edu tenia 1 anyet. Ha plogut molt.

Llegint un conte que li vaig regalar al meu nebot, en Max :). "Como Tú", que parla dels animals i com son com nosaltres.

  

Una mica d'esport no mata a ningú. Tenis amb els untos :). Adalt: Àlex i Marc, avall: Arnau i jo. Falta el Nil, que feia la foto i ens deixava jugar a un nivell més precari.

Cesc, Sergi i jo. Dels últims moments junts.

Àlex i jo. Camp nou contra el Sevilla. Diluvi. Pero varem guanyar!

Pujadeta al Burriach amb toc teleco. Sergi a l'esquerra i Marc a la dreta. A la foto no surt la resta de la trupe, però un record per tots ells: Mauro, Pere, Fran i Lau. Guapos!

Soparet amb els inseparables de la De es be. Guille, Max, Micha i Uri. Faltava monopoli! Una abraçada.

Paris i Karlsruhe

A finals d'Octubre vaig aprofitar per passar una setmana visitant amics. En Reda a Paris i en Mahin, la Mª Rosa o en Nico a Karlsruhe.

En Reda i jo, Paris. Si no recordo malament, el Parlament Català declarava la Independència per aquests instants. Quins pelus.

Fa ja 2 anys (que ràpid que passa el temps) que vaig fer l'erasmus a Karlsruhe, vaig poder re-trobarme amb molts amics. En Nico de Colombia, Mahin de Bangladesh, l'Achref de Tunísia, en Mehdy i la Seleyma de l'Afganistan, la Katharina d'Alemania i la Mª Rosa de Barcelona.

Amb en Nico, prenent una cervesa (de blat, es clar) amb suc de cirera. Abans, vaig probar el mateix combinat però amb suc de platan. OH QUE BUENO DIOS.

Istanbul

Vaig poder visitar en Sermet, amic de Suècia, a casa seva. He de confessar: quina hospitalitat, quin tracte. He quedat enamorat de la seva família. En Sermet em va venir a recollir amb cotxe a l'aeroport. M'he sentit com un reiet.

Tan sols arribar, la familia m'esperava amb el sopar a taula. Tot vegà. Tot un detall! Em va semblar entendre que cuinaven la patata amb suc de tronja... mmmmh

Vaig poder constatar que la cuina turca és una delícia. Diem massa ràpid que tenim la millor dieta... Moltes opcions veganes. Això si, la meva perdició: Baklava (mama si pots aprendre a fer-ho...).

Vaig diambular per la ciutat amb en Sermet, visitar la seva universitat i visitar la part asiàtica d'Istanbul (ell viu a l'Europea).

Bosphorus de fons, una maravella.

Al ferri creuant de "Europa" (Beşiktaş) a "Àsia" (Kadıköy)

També vaig poder retrobar-me amb la Şeyma, gran amiga de la meva estada a Karlsruhe. De retruc, vam poder practica l'alemany.

Amb la Şeyma i en Sermet a un bar a Beşiktaş

Bye Europe!

Segur que em deixo coses, i tampoc vull atabalar-vos més. Deixo Europa, familia i amics, per anar al Japó. País del que se ben aviat poc. Les meves referències: Doraemon, Shin-chan, Detectiu Conan... Aviat penjo nova entrada i us informo si les meves referències han estat suficient!