Karlsruhe - Ja fa quasi 3 mesos

Bones a tots de nou, benvinguts sigueu al meu raconet a la xarxa.

Haureu notat que hi ha hagut una parada força llarga en aquest bloc. He estat ocupant descobrint una mica de mon, tant en llocs com en persones. Tot i que he de dir que necessito escriure, per tal de facilitar-me en un futur el poder recordar petits moments.

Avui és dilluns 25 de març, dia festiu aquí. He de dir que el curs està farcit de festivitats, la majoria d'elles per raons religioses. Dit això, dir-vos que anireu trobant fotografies al llarg de tota l'entrada. 

La foto que veieu adalt a l'esquerra es una foto de mi mateix, amb un dels aparells de l'institut. Concretament es tracta d'un "spectrum analyzer", que com bé diu el seu nom serveix per analitzar l'espectre radioèlectric (detectar possibles transmissions en algunes bandes freqüencials). Sembla una tonteria, però la joguina pot sortir per més de 5 mil euros.

A meitat d'abril, vaig poder gaudir d'una visita a Amsterdam amb companys d'Erasmus. Vam anar-hi un cap de setmana, dormint la primera nit en el cotxe i la segona en un hostal. Cal dir que pernoctar una nit de divendres o dissabte a Amsterdam pot pujar fins als 50 euros mínim, que va ser el que varem pagar per persona a l'hostal (varem dormir en un dormitori compartint amb altre gent). Així doncs, sembla més lògic passar una nit "a l'intemperie". A la foto podeu veure els companys de viatge. Els nois són de Barcelona i Sabadell. Les noies són de França i Malaysia. Va ser força divertit. De fet vaig quedar enamorat de la ciutat, llàstima de l'alt nivell de vida ergo alts preus.   

Ciutat hippie, ciutat happy, ciutat amb llibertat i amb escales perilloses ... Ciutat preciosa.

Quan vaig tornar a Karlsruhe (diumenge), vaig mirar d'apuntar-me a un curs d'holandès, que de fet s'assembla força a l'alemany. Podríem dir que l'holandès és a l'alemany lo que el portuguès és al castellà. En qualsevol cas, tots els cursos estaven plens, pel que vaig optar per apuntar-me a portuguès. A la meva universitat, el KIT, és obligatori cursar al menys 6 crèdits universitaris en llengües (per que us feu una idea això són 3 cursos, ja que cadascun té un pes de 2 crèdits). La idea és molt bona, ja que obliga als estudiants a aprendre altres llengües. Els cursos es divideixen en nivells (1,2,3 ...) i llengües (àrab, castellà, xino etc.). I, el més important, el primer curs es gratis! Així, cada dijous de 15:15 a 17:00 tinc curs de portuguès bàsic.

gespa on ens solem asseure i prendre el te/cafè després de menjar.

Parlant de rutina, cada dimarts té lloc el que aquí s'anomena "Stammtisch", que ve a ser una reunió de gent d'Erasmus o estudiants regulars. Cada dimarts es canvia el lloc de reunió; podent ser una discoteca, un club de salsa o el meeting point "AKK". El AKK vindria a ser el lloc que te l'associació de festes (amb nom "AK Erasmus") de la universitat per fer xivarri. Serveixen te i cafè per 0.5 €, cerveses de mig litre per poc més de 1€, tenen terrasseta... Llocs com aquest falten a les universitats catalanes... 

La fotografia d'adalt és d'un dimarts a l'AKK per la nit, en motiu d'una de les Stammtisch. La fotografia és amb en Ricard, company de telecos a Barcelona i en Til, un estudiant alemany d'aquí molt enrollat al que no li agrada la cervesa! El got de la seva ma? el vodka si que li agrada... En qualsevol cas, els dimarts són dies bastant divertits.  Per cert, el AKK es troba a tan sols 1 minut i escatx de la meva resi :-)

Com veieu a la foto, el meu cabell torna a ser curt. Vaig tindre que passar la proba de la peluqueria alemana. Em van fer el tall de cabell per defecte d'aquí i apali. Més barato que a Cabrera.

 ----

 Com ja us he comentat la residència té dos pisos, cadascun amb unes 11 habitacions. Una nit vam fer una mena de reunió de tota la residència on vaig poder conèixer gent del pis d'adalt. Molt simpàtics. Vam estar fins força tard. La fotografia que veieu és una carta que vam escriure entre quatre persones (cadascun deia una paraula). En general, la carta manca de sentit i de lògica... Aquí és on està la gràcia en si :-).

Cal dir que està en alemany, on la gramàtica marca bastant els límits de creativitat. 

A la reunió varen assistir pràcticament tots els integrants de la residència. Al final de tot però, varem quedar en Marius, en Matsi (nickname per Mathias) i una noia que no recordo el nom. Tots ells alemanys. 

Suposo que per venir de Barcelona, España a ulls del món, la gent pot donar per sentat que sé ballar Salsa. Així és que un divendres vaig anar a demostrar les meves grans habilitats de ball amb una amiga d'Iran, Elnaz. Ella és la primera persona que conec d'Iran i he de dir, que trenca tots els estereotips que se'ns intenten inculcar a occident. Noia encantadora, que de fet estudia a Ankara (Turquia). Per mi ella és "the nouse" (el nas) i per ella jo sóc el "look us" (mira'ns). 
A la meva residència viu una parella (marit i muller) d'Afganistan. La dona ha estat refugiada a l'Iran per 23 anys... darrera de tot esta els Estats Units lògicament. En qualsevol cas, d'ella vull aprendre a cuinar alguns plats que fa que són realment boníssims. Ella i el seu home viuen en un dormitori que hi ha a la resi per parelles. Porten una vida força densa... ara aquí ara allà... Karlsruhe serà la seva tercera o quarta ciutat a Alemania. Indagaré una mica més en la seva història. 

En qualsevol cas no coneixia ningú d'aquestes terres... i són gent de nota 10.


De fet veient món te n'adones que hi ha gent maravellosa a cada racó del món... sigui quina sigui la seva llengua, cultura, religió ...


Durant aquest Erasmus, com ja vaig explicar en posts anteriors, he conegut en Javier, un noi de Zamora la mar de simpàtic amb el que vaig poder compartir algun que altre gran moment :-). No obstant el bon home va marxar a finals d'Abril de tornada cap a casa. En motiu del seu adéu vam fer un sopar amb tots els del pis. Vam cuinar pollastre amb patates al forn per tothom i una truita de patates (ja soc expert).

A la foto podeu veure a la majoria de gent del pis. En Javier és el noi de taronja. Al seu costat esquerra trobem la Seleyma, la noia d'Afganistan. Al seu davant tenim en Dorgeles, de Camerún. Al mitj i en primer pla veiem en Patrick, un alemany amb poques llums fan del Freiburg (ha baixat a segona, demà quan el vegi el xinxaré). A la part esquerra veiem un noi ros que no està mirant a la càmera, en Marius (alemania). Al seu costat esquerra està un gran àmic, en Chen (Xina); seguint la linia em trobeu a mi. Seguidament tenim un noi amb gorra i la samarreta del RMD... en Moetez, i l'Achref al seu costat. Els dos ja els vaig esmentar en el post anterior... Ambdós són de Túnez. Molts bons amics també. Finalment trobem en Mahinur, de Bangladesh (també esmentat en el post anterior). Ell és del pis d'adalt, però es fa molt amb nosaltres i sol passar-se per el nostre pis amb bastanta freqüència :-). La foto és al passadís del pis, entre la cuina, el labavo i el quarto den Moetez. A la foto falta la Katharina (delegada del pis), la Linda que ha vingut despres del Javier, la Liselle i en Mehdy (marit de la Seleyma).

 

De tant en tant hi ha hagut estones per passar-so bé per la nit. Josep, de Terrassa i Ricard, company de Telecos han sigut indiscutibles en alguna que altre nit :-). En Josep estudia enginyeria aeronàtica, després d'haver-se tret la carrera d'enginyeria informàtica.




Tot s'ha de dir que la sortida més emblemàtica va ser a principis de maig a Stuttgart, on es celebrava la "Frühlingsfest" (traduït: Festa de primavera). Realment no és més que una excusa més per celebrar una festa amb cervesa. Seria la Oktoberfest de primavera per que ens entenguem. Vam estar en un recinte cobert ple de taules i amb un escenari amb cançons populars alemanyes. Tot i no conèixer cap de les cançons, les melodies de les cançons per aquestes festes sembla que són internacionals :-).

A la foto veiem en primer pla Josep i Ricard; despres estic jo i en Juan (Argentina). Darrera està la trupe de turques i alguns altres companys d'Erasmus. Deurien ser les 19:00h. Vam fer dues gerres de cervesa i un pollastre amb patates que va saber a glòria.

El dia de la semifinal de Champions Barcelona vs Bayern vaig anar a un restaurant a veure'l amb els companys de la resi Mahin i Achref. Ambdós anaven amb el Bayern... El primer perquè li agrada, el segon per fer una mica la punyeta :-). Dissimular els gols va ser una mica difícil. De fet més tard van aparèixer dos companys catalans (Albert i Netra) amb els que vaig celebrar els gols en terreny enemic (sap molt millor). 
Incís: Una cosa que no entenen l'Achref i en Mahin és perquè en castellà tenim la "V" i la "B" si serveixen pel mateix. L'única resposta que els hi he sabut donar es per raons de les arrels llatines. Si que en català hi ha una diferència fonètica, que tot i així també s'està perdent.

De tant en tant he anat a jugar a bàsquet, si si, a basquet. Paquete es poc, però he passat una bona estona. La majoria de la gent que va a jugar a les pistes de bàsquet són de la Xina. Jo, per no perdre el costum, hi vaig amb en Chen, company de residència.


A la foto a l'esquerra podem veure un amic de'n Chen (de la Xina) i un alemany que ens varem trobar a la pista.

Avall surto jo mateix amb en Chen un dia que varem fer un tom per els jardins del castell de Karslruhe. Els jardins són realment immensos.

 

Parlant de'n Chen justament ara ha entrat a la meva habitació en busca d'un company per cuinar. Hem quedat dins d'una horeta per cuinar (ara són les 18:46).


Ja hem fet dos campionats de FIFA al pis, amb gran afluència de participants i amb uns resultats nefasts per la meva part.

A la foto de la dreta podeu veure en Moetez en primer plà junt amb en Chen, Mahin, Omar i Achref al darrera. L'Omar es un company de carrera del Moetez, també de Túnez.

Per cert, un dia vam tenir una discussió interessant en Moetez, l'Omar, en Chen i jo sobre la religió i la vida en general. Jo em vaig postular com a darwinista i big bangeru, mentre que ells m'explicaven amb total convicció el Coran. Molt enriquidor. Molts cops els musulmans es veuen amb mals ulls des d'occidents, i els culpem de tots els actes terroristes que succeïxen. Cal que recordem que els que més estan patint l'Estat Islàmic són precisament els musulmans.

L'Omar es fa dir "Amor", fent joc de lletres amb el seu nom... :D


Vaig finalitzant aquesta entrada. Estant sent uns mesos molt intensos, on estic coneixent molta gent i moltes cultures en molt poc temps. Gent meravellosa que m'encantaria tindre-les a la butxaca sempre.

Familia i amics us trobo a faltar, un peto molt gros per tots.

Vistes des de la meva habitació