24h Estocolm - Amsterdam - Estocolm

Des que vaig arribar a Estocolm no he actualitzat orxatariver. No és que no vulgui... Suposo que he anat massa atabalat i no he trobat el moment de assentar-me davant l'ordinador i escriure. Ara bé, avui he decidit que ha arribat el dia i aquí us porto un breu relat. Un relat d'una aventura intensa de 24 que per moments era d'allò més surre.

Els companys i amics inseparables de Cabrera preparaven un viatge des de casa. El primer viatge que farien tots junts. Les visites a un Camping a l'estiu ja s'ens quedaven petites. El destí seleccionat era, ressonen els tambors, Amsterdam. Jo, tot i ser a Estocolm, lluny d'ells, no podia ser menys. Així que me les vaig arreglar per organitzar la meva visita express a la ciutat de la tolerància i la diversitat. Lloc que havia visitat anteriorment un parell de cops (un d'ells documentat en aquesta entrada). 

Revisant el meu horari a la universitat vaig comprar un bitllet d'anada per un dimarts a les 19:10 des d'Arlanda (Estocolm) i tornada el següent dimecres a les 21:40 des de Schiphol (Amsterdam). El dijous següent, tenia classe a les 08:00! Així doncs, per a que tot sortís rodó, vaig organitzar el viatge al detall. Vaig tenir que avançar feina de la universitat abans de marxar. 

En breus, el meu planning era:

Dimarts 10.00-12.00 Classe a la universitat.

Dimarts 12.00-16.00 Últims preparatius i sortida cap a l'aeroport.

Dimarts 18.00 Arribada a Arlanda.

Dimarts 19.10-21.10 Volant cap a Amsterdam.

Dimarts 22.00 Trobada amb la trupe.

Disfrutar d'amsterdam

Dimecres 21.40 - 23.40 Volant cap a Estocolm.

Dijous 00.00 Tren cap al centre de la ciutat.

Dijous 00.30 Metro cap a casa.

Dijous 01.30 Dormint al llitet de la residència.

Dijous 06.00 Matinar i cap a la universitat de nou.

La gràcia de l'aventura suposo que recau en que les coses no succeixin com haurien. Així que no ho van fer.

Preparatius

Un cop finalitzades les classes a la universitat, vaig dirigir-me pitant a la resi. Està a les afores, a un suburbi que es diu Skärholmen (pronunciat "herholmen", amb la h de "hello"), pel que vaig arribar cap a la 13:00h. Tant bon punt vaig arribar, vaig preparar-me el dinar que menjaria a l'instant. Seguidament, vaig preparar l'equip de supervivència low cost per Amsterdam:

• 1 tapper amb una amanida de mongetes i patata bullida (i condiments varis)
• 1 tapper d'arròs, llenties i lli.
• Raïm.
• Plàtans.
• Cocu.
• Cigrons tostats.
• Un sac de dormir per si s'escau.
• Pijama.
• Documentació i bitllet.
• Carregador del mòbil.

El Marc, un company de Cabrera, em portava 30€ que em tenia que donar (els motius son irrellevants). D'aquesta manera no calia que agafés efectiu pel viatge. De totes maneres, per si les mosques, vaig agafar la targeta de crèdit.

Cap a Arlanda

Un cop tot estava enllestit em vaig relaxar i vaig ordenar l'habitació. Cap a les 17:00h vaig decidir anar a la dutxa. 

En aquest moment és on se'm va despertar el xip. Faltaven dues hores per que el meu avió s'enlairés i l'aeroport estava (i està) a 37 km de casa. La meva primera opció era anar amb transport públic, que tot i tardar una mica més és gratuït amb el tiquet trimestral (conegut com SL card). Encara desconec que em va passar, però tenia assumit que les 19:10 era la hora que tenia que sortir de la resi. En aquest instant la opció del transport públic quedava descartada. Per sort, pagant molts cops pots trobar solucions (no és que els diners facin a un feliç, si no que ajuden a reparar cagades de manera més fàcil) i, en aquest cas, la solució es deia Arlanda Express. El planning havia sofert la primera mutació. 

Lògicament no em vaig dutxar. Vaig vestir-me ràpidament, vaig agafar el bitllet, el DNI, el menjar, el sac de dormir i el cargador. Just al moment de sortir, vaig il·luminar-me i vaig agafar 100 SEK (acrònim per Svensk Krona, ergo Corona Sueca), que són uns 10€ aproximadament.

Estava tot nevat, tot molt bonic. Però en aquell moment no m'importava, tan sols volia arribar a l'estació i agafar el metro (línia 13) cap a la Centralstation. Allà, tenia que buscar l'Arlanda Express, un tren que connecta el centre d'Estocolm amb l'aeroport en 20 minuts. Per avançar feina, durant el trajecte de metro vaig comprar el bitllet de tren per anar a l'aeroport. Era estrany, marcava que tardava 40 minuts enlloc de 20 minuts. El neguit pujava per moments. Un cop a l'estació central, un home suec, d'estatura baixa i panxut que viatjava amb tren a la seva ciutat a uns 300 km a l'oest d'Estocolm, em va ajudar a trobar la via de l'Arlanda Express. A tot arreu posava que tardava 20 minuts. Re em quadrava. El tren va arribar ràpidament. La veritat és un tren molt maco, no gaire llarg i purament elèctric. Cap a la meitat del trajecte va aparèixer una supervisora. A l'ensenyar-li el bitllet que havia comprar em va dir que era d'una altra companyia. Segons va dir, era "pel tren llent". Ara ho entenia tot. El tren lent forma part de SL i tarda 40 minuts. En canvi, Arlanda Express va de per lliure i tarda 20 minuts. Total, altra cop a pagar. 

Finalment vaig arribar a l'aeroport cap  les 18:20, vaig passar el control, vaig dirigir-me a la porta i vaig embarcar. Al final de tot vaig tenir temps de passejar-me pel duty free.

Arribada a Schiphol

Aterrem a les 21:10, tal i com Norwegian havia estimat. Això si, no passen menys de 15 minuts fins que podem sortir de l'avió. Quina volta que ha de fer l'avió fins que arriba al lloc on connecten el finger. Schiphol és enorme. Un cop a terra em connecto al WiFi i notifico als companys que ja soc a terres holandeses. Em dirigeixo ràpidament a l'estació de tren per comprar un bitllet de tren cap al centre d'Amsterdam. Primer intent a les màquines: Sembla que no accepten la meva targeta. Segon intent a les taquilles: Em diu la dependenta que a holanda no accepten la Visa Electron (Com? Per què?). Tercer intent: Treure diners del caixer automàtic: La màquina no accepta la meva targeta. Estic fotut. En aquell moment dono mil gràcies al Lucas del passat per haver agafat 100 SEK. Em dirigeixo al banc per bescanviar a Euros, sabent que seré estafat. Em donen 5.65 €. Em quedo flipat i li dic a la banquera: "Not a real good change, isn't it?". Es clar que no ho era, tècnicament són poc més de 10 euros. Quasi no m'arriba ni pel bitllet de tren (costa 5.20€). 

Em vaig quedar a 40 cèntims de quedar-me atrapat a Schiphol.

 Compro bitllet, agafo el tren i m'assento. Re més podia sortir pitjor. Espera, si! I si havia agafat un altre tren? Tot i estar segur, vaig preguntar-ho a uns passetgers, no fos el cas... Estava en el tren correcte. Primera alegria del dia.

Amsterdam

Arribo a Amsterdam, vaig a l'hotel. Espero als amics per a que em donessin els 30 ansiats eurus. D'aquesta manera puc fer el check in a l'hotel.  Allà estaven; Arnau, Jordi, Nil, Oriol i Sergi. Fet l'emotiu trobament, i tota la feina a l'hotel Amsterdam és nostra i ens està esperant. Sortim a prendre algo i a disfrutar de la nit. No anem a dormir gaire tard però. Al dia següent ens llevem aviat per fer una mica de passejada per la ciutat. Abans però la notícia del dia: Trump wins US 2016 elections. Ah! I esmorzar de plàtans, coco i raïm!

Durant el dimecres vam voltar i parlar. Feia 3 mesos que no ens veiem, havíem de parlar de moltes coses! Un parell de cafès, relax i conversa. El temps a Amsterdam era de pluja (xirrimirri). Acostumat a la neu d'Estocolm era força suportable. 

Finalment, sent molt més previsor que el dia anterior, decideixo marxar cap a l'estació central cap a les 19:00 (l'avió sortia a les 21:40). M'acompanyen tots. Fem un ritual de comiat. Un adéu-siau força emotiu, amb la vista posada a les vacances de Nadal. Abans però he de trobar-me amb dos més del grup: en Marc i el Cesc, que arriben amb un dia de demora. La intenció era trobar-nos a Schiphol.

Trobo i agafo el tren cap a les 19:30. Vaig bé de temps. En aquell moment em dono conta de que he perdut el carregador del mòbil. Concretament me l'he deixat a un bar a la ciutat (els meus amiguis el van rescatar).

Durant el trajecte en tren rebo un SMS sospitós de Norwegian:

Norwegian önskar dig välkommen ombord på DY****. Nov. Amsterdam. - Stockholm. Avg: 21:40. Ny beräknad avgång 22:55

El meu nivell de suec encara no està a l'altura del missatge, però intueixo el que significa. Efectivament, el vol s'avia retardat. En aquell moment recordo missatges dels amics d'Estocolm comentat la nevada monumental que havia caigut. Tot encaixa!

 

Schiphol altre cop

Arribo a l'aeroport altre cop cap a les 19:50. Al baixar-me del tren, no veig cap senyal amb el nom de l'aeroport. Així que ràpidament m'apropo a uns nois i els hi pregunto: "Is this Schiphol Airport?" Al que ells em responen: "Is this Schiphol Airport?". Eren d'Israel i encara estaven més perduts que jo. En qualsevol cas, SI, estàvem a Schiphol.

Vaig anar al mostrador de Norwegian per consultar que estava passant amb el meu vol. Bàsicament en busca de consol. El vol s'havia retardat per que a Estocolm estava caient la nevada del segle. No eren bones notícies. El transport des de l'aeroport fins a casa es complica per la nit i, tenint en compte, que demà tenia universitat les expectatives començaven a difuminar-se.

Amb més calma que mai, vaig dirigir-me a la porta de Arrivals 1. Allà em trobaria amb en Cesc i en Marc cap a les 20:20. Una alegria després de la decepció amb el vol.

Estaríem parlant durant uns quants minuts. Fins a tocar les 21:00, quan ells baixen a l'estació per agafar el tren cap a la ciutat. Ràpidament baixo abans no marxin per fer-nos una foto pel record!

Quan marxen em quedo sol. Sol jo i l'aeroport. A mercè del temps a Estocolm i de Norwegian. Amb més calma que mai vaig xino xano cap a la meva porta d'embarque. Parant a les botigues, observant amb més detall que mai l'aeroport. Total, dues hores són ben llargues. A l'arrivar a la porta, veig que no està ni tan sols oberta. Així que no podem accedir a les cadires. Agafo doncs un "lloc" (al terra) i a esperar fins que l'obrin.  Finament obren. Moment per treure el tapper de llenties amb arròs i menjar com un cosaco. Cap a les 22:50 obren la porta i podem entrar. Agafo lloc i ens enlairem.

Llums d'un poblet suec vist des de l'avió

Em quedava poca bateria al mòbil, així que decideixo estalviar-ne per si després a Estocolm havia de buscar transport. Aprofito per dormir una estona. Abans d'aterrar però, tinc la oportunitat de veure Suècia des de l'aire per primer cop. De nit, els pobles formen petites illetes de llum molt maques. Cal recordar que Suècia, al ser un país amb una densitat molt baixa, no acostuma a tenir grans arees urbanitzades. Per contra, s'hi troben forces poblets escampats, com el de la foto.
Són prop de la 01:00 de la matinada del dijous, i això em permet poder veure el mapa estel·lar amb més claredat que mai. Estrelles amb una intensitat potent, sense filtre entremig. Increïble. Alguna cosa bona se li tenia que treure a tant de caos generat.

Arlanda altre cop

Finalment trepitjava Arlanda cap a les 01:05. En aquell moment a córrer altre cop. L'últim Arlanda Epxress era, justament, a les 01:05. Arribo a l'estació i veig un cartell que posa:

Next train 05:05

L'escenari comença a ser depriment. Em trobo amb un jove, d'uns 21-23 anys, al que li pregunto si sap alguna cosa dels trens. Em diu que havien anunciat que el tren de la 01:05 es demorava fins les 01:40. Bones notícies! Podríem agafar-lo? Negatiu! Finalment el tren es cancel·la. Som uns quants els passatgers que estem fotuts. Acabem parlant sobre les nostres vides. Ell és de Costa Rica, amb mitja família italiana. Els seus pares resideixen a Luxemburg i ell estudia a França. Quants països! Total, que els dos estem en el mateix merder. Ja ens havíem fet inseparables. Ell portava 2h més que jo intentant trobar connexió alguna amb la ciutat. En aquell moment es baralla l'opció de dormir a l'aeroport.  Abans però, decidim sortir a fora, doncs veiem una llarga qua de gent. Era per un bus, que s'omple ràpidament i s'envà. No obstant, al poc apareix un altre bus. Podrem agafar-lo? Quan em clavaran? Eren preguntes que em sortien. Suposo que acostumat a la improvisació i caos asiàtic al que em recordava tot allò. Però no, estàvem a Suècia.

Finalment aconseguim assentar-nos al bus a les 02:15. Passem tot el viatge parlant del Sistema. El sistema en el que vivim. El costa-riqueny es dirigia a conferencia en la que joves estudiants emulaven a les Nacions Unides i parlamentaven diferents problemes mundials. Controlava bastant del tema. Parlem de Trump, Catalunya, Corea del Nord, Líbia... Sempre és enriquidor parlar amb gent que toca bastant del tema. En qualsevol cas, el viatge amb bus es fa molt més amè.

Estocolm

  Arribem a l'estació central cap a les 03:00. Tot blanc. Tot i haver-hi estat abans, no aconseguia reconèixer res. Carreteres blanques, senyals tapats per la neu, cotxes submergits en muntanyes de neu etc. Finalment m'acomiado amb el costa-riqueny. En aquell moment se m'encén una bombeta...

Oye! Me llamo Lucas, encantado!

Frederique era (i espero encara sigui) el seu nom. Ara tocava trobar el metro. Per aconseguir-ho, m'ajunto amb un home (50 - 60 anys) suec que sembla que controla del tema. També venia de l'aeroport, carregat amb dues maletes. L'ajudo amb una. Comencem a parlar. Li dic

I am from Spain, and this is totally new to me!

 A lo que ell em respon

I am from the north of Sweden and this is ridiculous!

Fent burla al caos generat per una micona de neu. Allò em treu un riure instantani, al que després ell s'apunta. Intueixo que allà per on ell visqui això deu ser el pa de cada dia. 

Junts, baixem fins al metro i ens acomadiem. Busco la meva via, i toca esperar fins que aparegui un metro de la línia 13 amb direcció Norsborg. A les 03:35 l'agafo. 
 

Casa

No podia ser real. Pero arribo a la parada de Bredäng cap a les 03:55. Ràpidament creuo tota la nevada i arribo a casa cap a les 04:10.

Toca dutxar-se ràpidament, preparar el tapper per demà, fer la motxilla i posar l'alarma.  Al dia següent (més aviat, al matí del mateix dia) ja era a classe.

 

Us deixo amb algunes fotografies de la nevada!

Pati interior del campus, tot blanc.

Treballadors davant de la universitat

Vista de Södermalm des del metro direcció a la resi

Quitanieves, va aparèixer el divendres de matinada a la resi cap a les 03:0

Caminet de l'estació de Bredäng a la resi.

Aprop del campus, cotxes pintats de blanc per la neu.

Davant del campus. Neu, neu i més neu.