Berlin und München

Tic Tac. És el compte enrera de la meva estància a Alemania. És el final d'una estada que ha superat expectatives. Experiència vital difícil d'esborrar tot i la meva memòria limitada.

Farà cosa d'una setmana juntament amb els companys de la residència varem sortir amb l'intenció de jugar a volley una estona. Per fer-ho varem dirigir-nos a un parc a les afores de la ciutat on hi ha una pista de volley platja amb xarxa i tot.

Erem:

- Chen, l'amic de la Xina.

- Moetez, l'amic de Túunísia.

- Marius, company d'Alemanya (de Saarland, petit Bundesland al costat de Luxemburg i França).

- Patrick, alemany de Freiburg.

- Mahinur, l'amic de Bangladesh.

- Kafe, amic de'n Mahinur (també de Bangla)

- Osama, amic de'n Moetez (Tunísia)

- No recordo nom, amic de Moetez també de Tunísia.

Un cop varem arrivar allí ens varem trobar que el camp estava ocupat per un altre grup d'amics. No obstant, com és normal amb gent normal, varem fer rotacions cada dos partits per tal de que tothom pogués jugar. Una gran tarda, apranent a jugar a volley també :-).

A la foto veiem a: Kafe (blau), Marius (sense samarreta), Osama (groc, el tapa el de negre) el segon amic de'n Moetez en negre

Aquell dia varem acabar-lo menjant tots junts fins altes hores en la nit. Gran dia.

Foto amb en Nicolás (Colombia), company a l'institut. Estudia
el master detelecos amb en Mahin (l'amic de Bangla de la resi)

En paral.lel però, he de recordar que també estic fent la meva tesi de grau aquí. Vaig apareixent i montant-me com puc el temps per poguer treballar també. Ara el meu tutor està fora ja que ha sigut pare (diria que per segon cop). Així que puc aprofitar per treballar a casa :). Si no sempre puc anar a la biblioteca (a 1 minuts de la meva habitació caminant :) ). 

Berlin

Jo, Mateusz i Felipe (esquerra a dreta), fent un pit stop
(= fer pipi) durant elviatge cap a Berlin

El dijous 3 de juny (el mateix dia que vaig estar jugant amb els companys de la resi a volley) vaig decidir a última hora pujar a Berling per engrescar-me amb el ambient de la final i celebrar el que seria el cinquè títol del FC Barcelona. Vaig rebre un missatge d'uns amics, en Mateusz (Varsòvia, Polònia) i en Felipe (Porto Alegre, Brasil), per anar el cap de setmana a Berlin. La meva resposta va ser instantània: SI.

Així doncs, el divendres 4 de juny varem juntar-nos quatre en un cotxe (també va venir en Vitor, un amic de'n Felipe de Belo Horizonte, Brasil).

Habitació en la que varem passar les dues nits. El matalàs
que veieu va ser el meu llit.

Així doncs varem arribar a Berlín cap a les 9, on ens varem trobar amb un company també brasiler de'n Felipe. En Felipe i en Vitor dormirien amb ell... En Mateusz i jo dormíem a un "hostal" que poques hores abans (durant el viatge en cotxe) varem conseguir. Es tractava d'un pis d'una coneguda dels familiars de'n Mateusz. No vaig acabar d'entendre quin era la relació que els juntava. Tampoc si la dona oferia el seu pis habitualment. El que si que està clar és que confiança tenia que haver-hi, doncs donar les claus de la teva casa a dos joves estudiants durant dues nits no ho fa qualsevol. En qualsevol cas, molt bona dona i molt bon preu per nit (10€) contant que era final de Champions. La dona era polaca també. S'ha de dir que a Berlín hi han moltíssims polacs vivint, ja que Polònia es troba relativament aprop de la ciutat i el nivell de vida a Alemania puja considerablament en comparació a Polonia.

Recapitulant el fil de la història, un cop varem arribar vam menjar un kebap i ens vam separar (aquesta separació duraria fins la tornada). L'equip dels brasilers es va quedar pel centre (a prop de Postdammer Platz) al pis del brasiler que està a Berlín i l'equip dels europeus (en Mateusz i jo) teníem deures:

- Comprar bitllet de transport
- Trobar-nos amb un company del Mateusz
- Arribar al nostre hostal i corroborar que tot era correcte

La compra del bitllet va ser ràpida, una parella d'asiatics (que parlaven alemany) ens varen ajudar a comprar el bitllet: 17eur 48 hores. Va picar una mica.

Mateusz obrint la porta
del hostal, primer dia superat!

Seguidament (serien quasi les 23:00h) ens varem trobar amb l'amic d'en Mateusz. Es tractava d'un polac que portava afincat a Berlín molts anys. Es guanyava la vida jugant a Poker, si més no fins al moment havia fet diners jugant-hi. Es dedicava al mon de la música, productor musical. Actualment estava montant el seu estudi i començant un projecte amb una noia (cantant). Varem passar quasi 3 hores amb ell parlant i fent rato. Gran persona de la qual vaig poguer aprendre coses i detalls. I puc confirmar que no es pot entendre RES del polac, a no ser que sapigues algo de txec, rus o similar... ni les llengües llatines ni l'alemany ni l'anglès ajuden.. EN ABSOLUT. Segons en Mateusz la gramàtica del polac és fins i tot més complicada que la de l'alemany. OMG.

Mes tard varem annar cap al nostre hostal, on la dona ens obriria la porta i ens faria entrega de les claus. El dia de demà seria força interessant.

Dissabte 5 de juny - dia de la final

El panorama sol aixecar-nos va ser força caòtic: Jo em tenia que reunir amb ex-companys del colegi que actualment estudien a Berlin per veure la final, en Mateusz es reuniria amb amics de Polònia per veure la final. Al final del dia ens teníem que reunir per poguer tornar junts a l'hostal, ja que sol hi havia una còpia de les claus. Tot sembla relativament fàcil de quadrar... a no ser que no tinguis mòbil. El movil de'n Mateusz era fora de cobertura i el meu li quedava poc més del 3%. Jo no tenia carregador i en Mateusz tenia el seu al cotxe del brasiler (aparcat al costat del pis del seu amic a prop de Postdammer Platz). Com collons ens ho montem per arribar sans i estalvis al hostal?!

Mateusz (motxilla vermella) i jo (cafè en mà) a una
estació organitzant el dia

Vaig encendre el mòbil i ràpidament vam apuntar telefons importants i adreces importants sobre paper, tal que els dos tinguéssim una xuleta per sobreviure. En cas extrem, sempre podíem trucar-nos utilitzant la cabina telefònica Això si, el receptor tenia que tenir el mòbil operatiu, del contrari no tenia sentit trucar-lo. Com collons ho fem?

Vam preguntarli a la dona del pis si tenia carregador de mòbil, però tan sols tenia de mòbils antics. La nostra solució era anar a correcuita cap al pis dels brasilers i carregar el mòbil. Bé, la direcció de la residència on estava el pis la sabíem, però el quarto en qüestió no. Probar tots els quartos? Parlem potser de quasi 500 quartos.

Un cop vam arribar a la resi en Mateusz va obrir el malatero del cotxe de'n Felipe per agafar el carregador que s'havia deixat el dia anterior. Si si, el va obrir. La cosa és que el malatero de'n Felipe no tanca (primer cop de sort).

Foto al balconet que tenien amb en Jamal. Es veu que el
balcó es congregaveforça quantitat de basura; tant
per antics propiataris/veïns com de nous.

Vam entrar a l'edifici i vam començar a preguntar als estudiants que veiem si coneixient un tal Rolf (era el nom del brasiler que vivia allí, o almenys el nom que nes havia semblat escoltar). Ningú tenia idea. També varem mirar les caselles de correu. Cap Rolf. Vam anar al pis 8. Perquè el pis? Doncs no sabria dir-vos-ho, però va ser una bona elecció.
Allí ens varem trobar amb en Mohamad, un siri que amablament ens va deixar entrar a la seva habitació. Allà vam poguer carregar els nostres mòbils i parlar amb ell i el seu company Jamal. Gran gent. Vam estar parlant de la seva cultura, la guerra per la que estan passant, els seus estudis ... Una nova conversa interessant i enriquidora. Fa falta més gent com aquesta en el mon (segon cop de sort). 

En Mohamad ens va deixar un rato per que tenia que fer un parell de recados. Es veu que estava mudant-se a una nova habitació millor i més grossa, junt amb la seva dona (era casat ja). En Jamal en breus es mudarà a Heidelberg (a prop de Karlsruhe) potser, pel que cap la possibilitat de que el torni a veure.

El resum: Gràcies a uns siris que varem coneixer vam poguer retrobar-nos més tard. 

Vam sortir de la residència sense trobar-nos amb els brasilers. En Mateusz llavors es va annar amb els seus companys polacs i jo amb els meus ex-companys del colegi. 

Club on varem veure el partit, panoràmica des de la
nostra posició

A correcuita varem acabar a un club a la bora del riu on donaven el partit. El local estava força ple i totes les taules eren reservades. Vam ficar-nos on vam puguer. La veritat és que la gent del club es va enrollar molt, doncs van ser força permisius tot i no tenir reserva.

L'ambient era espectacular. Per cada 1 fan de la Juve en trobava 10 del Barça. Tornar a sentir els càntics culers va ser bastant divertit. El club feia realment goig. I bueno que més dir, el partit, varem guanyar :)

Al final varem anar a celebrar i fer una mica de soroll al Brandenburger Tor, junt amb els amics del cole i altres companys seus de Berlin (alemans, catalans, espanyols, bascos, turcs etc.).

Despres vaig poguer reunir-me amb el Mateusz amb normalitat i varem poguer passar una estona diambulant pels clubs de Berlin. Finalment varem anar cap al hostel i a dormir. La intenció del Mateusz pel diumenge era aixecar-se aviat per annar a estudiar a un cafè...

Diumenge 6 de juny

Ens varem aixecar a les 13h!! Re d'estudiar. Varem annar a fer una mica de turisme per la ciutat i a disfrutar del magnífic dia que feia.

Mateusz i jo a la brandenburger Tor

Més tard ens reuniríem amb els brasilers i cap a Karlsruhe (varem arribar cap a mitja nit).

Gran viatge, gran resultat futbolístic, i aprenent més de més gent.

Múnich

esmorzar express, huevos revuletos, torrades,
 cereals... En Moetez era encara en el
trance de despertar-se.

Pasaria una setmana fins que tornaria a sortir de Karlsruhe. En Moetez (el company de Tunísia) tenia que renovar el seu passaport, cosa que sol pot fer a Múnic o a Berlin. Així doncs en Chen i jo vam decidir d'acompanyar-lo. Única pega: El bus sortia a les 4 del matí des de la estació central de Karlsruhe i entre les 3 i les 4 el tram no funcionava (ergo, teníem que annar caminant fins a l'estació central). L'altre problema era que el meu horari esta força trascol.locat, doncs la meva hora d'anar al llit sol rondar les 3 o 4 de la madrugada. Com ho feia? Dormo? No dormo? Va, intentem-ho vaig dir. Vaig intentar dormir a les 2... però no ho vaig aconseguir. 

Hora de "llevar-nos", vaig despertar els companys i vam fer un esmorzar express. 

Un cop al bus, que per poc perdem, vaig conseguir dormir tres horetes aproximadament.

Jo dormint al bus, fotografia by Chen

Un cop a Múnic era hora de començar l'aventura: Un xino, un tunisià i un català a la capital de Baviera.

Primer de tot teníem que fer els deures: Anar al consulat de Tunísia i renovar el passaport de'n Moetez. Allà es on vaig descobrir que el color del passaport té un significat... segons quin tinguis més facil ho tindràs per fer tràmits/entrar països etc. El de túnez es verd, no gaire bò em va dir. El tema va sortir al dir-li que m'agradava el color del seu passaport.

Un cop vam acabar els tramits varem annar cap a Marienplatz, on està l'ajuntament (Que pensàvem que era una església). Allà vam poguer practicar algunes de les frases que ens havia ensenyat en Chen:

" Ni Hao, piaoliang " (Hola guapa)
" Woman an itchie pai cho ma? " (Ens podem fer una foto junts?)

No sé com s'escriu exactament, però això seria la catalanització del que jo deia.

Vam riure un rato i vam poguer conèixer dues xineses, les dues estudiants a Londres. Sembla que molts xinos escolleixen Londres com a porta de futur. Sento dir-vos que no recordo els noms. Bueno si, la primera es deia Belle, almenys era com es feia dir.

Foto amb la Belle

No recordo el seu nom

Més tard varem visitar algunes de les esglésies de la ciutat. Molt boniques. Vam sentar-nos durant un rato als bancs de l'església. Sense esperar-nos-ho va entrar més d'una persona i un cura va començar a parlar. Era hora de missa. El més curios és que el grup erem: Dos no creients i un musulmà. Vam sortir abans no fos quasi impossible i vam seguir el tour per la ciutat.

Moetez i Jo al davant de la església de St. Peter. La missa de la que parlava abans
va ser a la Frauenkirche (església de les dones)

Vam tenir temps de visitar la residència de Múnich, edifici que feien servir antics reis (o això vaig entendre) i un museu. On la nostra intenció inicial era culturitzar-nos una mica. No obstant en Moetez i jo vam acabar dormint en un banc en un racó del museu.

Després de passejar una mica més per la ciutat vam annar cap a l'estació. 

A la 1 de la nit ja erem a Karlsruhe.

Rathaus (Ajuntament)

Fotografia a Marienplatz des de sota l'aigua d'una font

El trio la-la-la en un pont a prop del Deutsches Museum (Museu alemany)

No hi ha dia que passi sense aprendre algo nou, el Erasmus però ja toca el final. Ara, a més a més em toca pencar una mica més del que porto fent les darreres setmanes. Experiència única. Cambio y corto.

Petons per la familia i els amics.