Kagurazaka Flat 5F

Doncs aquí estem. Vaig arribar al Novembre, ja som a Desembre i tot va bé. Sembla que ja estem més en règim permanent i la rutina comença a aparèixer. Quelcom bo però tampoc massa, les sorpreses i els ensurts, de tant en tant, van bé per recordar que estem vius.

Sembla que aquest divendres farem la primera sortida amb els companys del pis. Junt amb en Taiko i en Takumi vam organitzar-ho. Anirem a un local estil "izakaya".  Aquests locals són força comuns aquí al Japó i bàsicament són llocs on la gent va a prendre cerveses, vins i sake acompanyats d'amics. També s'ofereixen alguns platets per picar, com ara Tsukemono (adobat japonès de verdures acompanyat típicament d'arròs) o edamame (beines de soja verdes bullides amb aigua i sal). Crec que serà realment divertit anar a un lloc típic d'aquí amb gent local. Tan divertit com que alguns d'anglès ben aviat poc.

Pissarreta a l'entrada on, apareixen dibuixets de tant en tant. A l'esquerra l'anunci de la "festa", finalment tots poden. Per dir que poden ho marquen amb una "O". En canvi, per dir que no hi poden anar ho marquen amb una "X". A dalt a la dreta un dibuix que vaig iniciar amb una caqueta, algú l'ha seguit. Sospito que en Tristan, que la toca dibuixant. Tot i que la vinyeta en japonès em diu que no ha sigut ell... o potser hi ha hagut un tercer autor.

A l'entrada també tenim un marc on pengen fotografies de tots els que vivim al pis. Fins fa poc jo no tenia foto, però finalment l'altre dia el responsable del pis va visitar-nos i vaig aprofitar per demanar-li. Ell mateix porta una càmera amb la qual fa aquestes fotografies. Per cert, aquest home va venir per què en Taiko l'hi havia escrit que fallava la llum de la cuina. El responsable, amb tota la bona fe va dur una de recanvi. El que ningú sabia és que la llum sí que funcionava, el que algú l'havia apagat per un altre interruptor que no era el normal, així que prement l'interruptor de sempre no s'engegava. Aquest algú havia estat jo per cert.

Fotografies dels companys de pis, la habitació 506 ara mateix és buida a l'espera d'un futur inquilí. Primera fila: Haru, Nabu, Kentaro, Lucas i Taiko. Segona fila: Leo, Tristan i Takumi

Pel que he esbrinat, en Taiko és el que porta més temps aquí, seguit de'n Takumi. És per això que els dos tenen les millors habitacions: mitj metre quadrat més que la mitja i les dues habitacions més apartades de la cuina.

Passadís al pis. La part de l'esquerra (5 portes) correspon a Haru, Nabu, Kentaro, Lucas i Taiko. La part de la dreta (4 portes) correspon a Leo, Tristan i Takumi. Laprimera habitació a la dreta ara mateix és buida. Les portes més llunyanes són les de les habitacions de'n Taiko i en Takumi. La meva és la segona a la dreta, començant pel final. Com podeu veure les portes no tenen pany. Per cert, el mirall que es veu a la dreta se'l va comprar en Taiko per practicar salsa. De tant en tant, quan passa pel davant del mirall, fa un parell de passes de salsa. O batxata. O el que sigui. Un, dos, tres...

En Taiko porta aquí 1.5 anys. Abans, em va dir, que va viure a la que ara és l'habitació de'n Tristan. Tot i que únicament va ser per dues setmanes. Us explico. Per aquell llavors, a la seva actual habitació (la 505) vivia un tal Sakuma. Un home d'avançada edat, que segons en Taiko feia feina a casa sempre i estava amb trucades constants. Es veu que d'un dia cap a l'altre va desaparèixer, deixant totes les seves pertinences a l'habitació 505. La seva família no en sabia res d'ell per aleshores. Mai més s'ha tornat a saber res d'ell, almenys per part de'n Taiko, que actualment és l'únic que ho va presenciar. Deixant el drama a banda, en Taiko va ser força espavilat i va aconseguir canviar la seva habitació per la de'n Sakuma, esgarrapant uns quants centímetres quadrats.

En un calaix es guarden fotos dels que en el seu moment van viure en aquest pis. Entre les fotografies s'hi troba en Sakuma, una llegenda viva (o no) de Kagurazaka Flat 5F.

Seguint una mica el fil del mal rollo, alguns banys públics (si, aquests tan famosos a l'aire lliure) prohibeixen l'entrada d'aquells que tinguin tatuatges. Es veu que el tatuatge s'ha relacionat en els últims anys als Yakuza, que anaven força tatuats. No obstant això, em diuen que ara amb les noves generacions està canviant. Segons en Taiko els Yakuza ara es dediquen a vendre marihuana pels carrers. Les drogues, un tema molt tabú aquí. Això si, visca l'alcohol i el sake.

Recentment va aparèixer un calendari del 2018 d'actrius japoneses. Segons he pogut escoltar, en Haru (501) és el responsable.

Calendari 2018

Fa uns dies que en Tristan (508) em va demanar el telèfon mòbil per fer unes fotos pel seu nou casset. Avui estava content, ja que ha rebut les primeres comandes (valorades en 120$). Es veu que envia a tot el món. USA, Sud-amèrica, Islàndia, etc. Aquí teniu el casset i l'estètica que ell mateix dissenya per aquests.

En fi, sembla que tenim una familieta aquí al pis. Finalment, us voldria comentar quelcom que em va sobtar una mica. Ahir dissabte vaig estar altre cop per Shibuya. Un pòster penjava al costat de la sortida del metro. Al pòster sortien bàsicament uns nois. Em va sobtar veure a moltíssimes persones, majoritàriament fèmines, que fotografiaven aquest pòster. Per un moment vaig pensar que hi havia algun codi QR o quelcom semblant que escanejaven amb el mòbil però no. Senzillament fotografiaven els nois. Feien fotos als pòsters. Ni que els nois estiguessin allà.

Acabo de preguntar pel seu nom a en Kentaro. Es diuen "Arashi" (嵐), que vol dir Tormenta en català, i son una banda de J-Pop (Japanese Pop). Per si us voleu delectar: https://www.youtube.com/watch?v=5t_U99AXpOA, la mateixa caca que a casa però en japonès em sembla.