Vegà per Tokyo

Com molts de vosaltres ja sabeu, el veganisme te un paper molt important a la meva vida. Així doncs, sempre que puc intento ser actiu a la comunitat més propera que tingui que suporti els drets animals de manera nítida. Així doncs, l'any passat vaig estar "batellant" amb els companys de Djurrättsalliansen a Estocolm. Al ser un pais europeu, no gaire diferent de casa, em va permetre una ràpida i fàcil adaptació. A més a més, tothom a l'associació parlava anglès, pel que la comunicació era força bona. Suècia, a més a més, és un país molt agradable pel vegà, ja que disposa de moltes ofertes. Pràcticament tots els locals disposen d'algun plat vegà a la seva carta.

Japó és diferent. La cultura és completament diferent, quasi tot el menjar porta peix/carn/ou o derivats i poca gent parla anglès... Per sort Tokyo és gros i hi viuen molta gent, de manera que pots trobar de tot. Així doncs, amb els 10 dies que porto a la ciutat he guanyat confiança i, el que al principi semblava fosc, resulta no ser-ho tant.
A l'hora de fer la compra, per saber si un producte és vegà miro sempre els ingredients en cerca de derivats d'animals. No obstant el japonès no s'escriu amb l'alfabet que estic acostumat, així que el que normalment és un procés estàndard s'ha convertit en un veritable desafiament. Però per sort sempre hi ha solucions:

1. Google Translate
El Google translate disposa d'una opció on fent una fotografia d'un text en un cert idioma, el pot traduir automàticament. Un luxe. L'únic problema és que necessita internet i jo no tinc internet al mòbil... únicament tinc wifi. L'unic moment on aquesta opció pren força és a les "convenience stores", les quals disposen de wifi gratuït. Pels qui no ho sapigueu, les "convenience stores" són bàsicament botigues que obren 24/7 i disposen de menjar i utensilis bàsics, tipo un hipercor. Les més famoses són el 7 Eleven, Family Mart o el Lawson... i n'hi ha un grapat, cada 100 m te'n trobes una.

2. Taiko
Una opció que ha pres molta força és fer fotos a la taula d'ingredients de varis productes al súper que sospito poden ser vegans. Després, un cop a casa, l'hi ensenyo al Taiko que em fa d'intèrpret i, entre els dos, descobrim si el producte és vegan-friendly o no.

3. Grups al Facebook
Al Facebook hi ha molts grups de vegans. Tokyo no és una excepció i n'hi ha uns quants, on la gent comenta experiències en restaurants o parla de productes a supermercats que són vegans. Gran ús de les xarxes!

4. Internet en general
Per internet hi ha varis blogs de gent que xerra sobre les seves experiències veganes per terres nipones. També al Google Maps es poden consultar ubicacions de restaurants vegans. "Happy Cow" és una plataforma força coneguda dins la comunitat que localitza restaurants o supermercats vegetarians/vegans en les proximitats.

5. Vegans locals
L'opció més fiable. Ara ja possible, donat que he fet un parell d'amistats veganes aquí!

Als supermercats els preus els posen sense taxes en gros, el total en petit. Les taxes volten el 7-10% del subtotal.

La secció dels arrossos. El paquet més petit és de 5KG i es pot enfilar, segons em va dir en Taiko, fins als 20/30 KG. Normal, en un país on amb cada àpat toca una ració d'arròs.

Activisme

Em vaig assabentar que hi havia una protesta en contra de l'ús del cuir (que per cert, és una cosa horrorosa) a Shibuya, al mateix centre de Tokyo. Abans d'explicar-vos la meva experiència, recordo la total "no-necessitat" de donar suport a empreses que promouen l'ús d'aquest "material", que no deixa de ser pell d'un ésser viu (aquí una referència amb contingut gràfic explícit: https://www.youtube.com/watch?v=wV2NPKied5s). Fet aquest pronunciament, anem al passat diumenge.

A les 16.30 hi havia una protesta convocada per un grup d'activistes que vaig trobar via Facebook. Els vaig enviar un missatge per dir que estava interessat a participar-hi. La responsable semblava ser una tal "Yuka". Crec que és el seu pseudònim, donat que en japonès "yuka" vol dir porc. En qualsevol cas, vaig parlar amb la Yuka (en anglès, parlava molt bé) via el xat per adonar-me una mica quan i a on hauria d'anar. Ella em va agregar a un xat on altres activistes discutien com trobar-se i com organitzar-se de cara a la protesta del diumenge. Sembla que seríem únicament tres: l'Akane, la Midori i jo mateix. La Yuka no podia venir. Així que la meva presència seria notòria... una tercera part de la tropa.

Cap a les 15.30 vaig sortir de casa cap al Hachiko.

Des de casa són uns 6.6 km, amb semafors, pujadetes i gent entre mitj.

A mesura que m'apropava al bullici de Shibuya anava observant grans aglomeracions de gent i policies. Em va sobtar l'alta presència de policies, donat que fins aleshores no n'havia vist pràcticament més que el que està a la caseta al costat del meu edifici. Em va estranyar. Després m'adonaria que hi havia manifestació dels Uyoku, que vindrien a ser l'extrema dreta ultranacionalista japonesa que idolatren l'emperador.

Grups de policies. N'hi havien com aquests cada 100m

En fi, tira milles que feia tard a la protesta. Així un cop vaig arribar a Shibuya tot era molt borrós. Grapats de gent que es concentraven a les voreres a l'espera del senyal verda del semàfor per travessar conjuntament un dels encreuaments més famosos del planeta davant de l'estació de metro Hachiko-Shibuya. I jo, amb bici, procurant no prendre mal.

Aglomeració de gent a Shibuya

No deixa de ser un lloc sense plaça, sense jardí... En aquesta ciutat no hi ha espais com a tals. Així que els ciutadans de Tokyo s'apropien dels carrers d'aquest cèntric lloc per uns segons quan el semàfor ho permet.

Aqui una mostra de gent creuant els múltiples encreuaments a Shibuya

Després de voltar per una estona pel centre en la recerca de les meves veggie compatriotes finalment les vaig trobar. Estaven preparant l'aparador amb cartells, una tele amb vídeos de la indústria de cuir força explícits. Vaig presentar-me, "Lucas-san", passaven uns 10 minuts des de les 16.30 així que m'estaven esperant. La Midori, d'uns 30 i pico anys no parlava anglès mentre que l'Akane, més jove, es defensava. He de dir que endevinar les edats és força atrevit, perquè realment no tinc ni idea. La formació seria la següent: El televisor ensenyant imatges amb volum, l'Akane repartint flyers informatius, la Midori amb una pancarta i jo amb l'iPad ensenyant també imatges.

Al principi però, va aparèixer la policia per advertir-nos de quelcom que encara no he esbrinat.

Midori (esquerra) i Akane (dreta) xerrant amb el policia. Jo, al darrera, sense entendre absolutament res, mirant-mo. LA conversació era distesa però.

Un altre angle, com podeu entendre jo m'anava movent. En aquest moments jo era totalment prescindible, invisible. Ni idea de japonès i amb menys d'una setmana per Tokyo, encara em queda molt per aprendre.

Un cop va marxar l'agent ens vam posar en la formació acordada. La protesta estava prevista que acabés cap a quarts de 19h.

Una de les pencartes. Com veieu, li diuen "vegani" sembla. No acabo d'entendre molt bé el final de la paraula amb els dos punts.

LA Akane repartint flyers. Si tens una causa i la vols donar a conèixer, Shibuya és sens dubte un dels millors llocs. Esta a petar de gent. 

Vista des de la part interior del xiringo. La gent que passava mirava les fotografies. Es va parar força gent, que incrèdula, es posava les mans a la boca per tapar la seva sorpresa davant el que és una de les indústries més despiadades i cruels de la Terra.

L'experiència va ser molt bona, amb feedback dels que passejaven. Vaig poder parlar amb alguns estrangers i tot! En acabar tocava desmuntar el xiringo i dur-lo al seu "magatzem", a Shibuya també. Els hi vaig dir que m'oferia a ajudar-les per portar-ho tot cap allà.

De camí cap al magatzem em deien que el magatzem era molt petit. Després de veure la meva habitació no creia que res podia ser més petit.

L'Akane portant el carretó amb posters i flyers cap al magatzem entre la multitut de gent al famós encreuament.

A l'arribar al magatzem va aparèixer una tercera persona: La Fumikou. Una senyora d'uns 40 anys súper riallera. A més a més un riure contagiós. Súper amigable i maca. Parlava una micona d'anglès. Vaig aprofitar la ben entesa per preguntar per llocs on poder anar a menjar. Em van oferir galetes, mandarines. Súper hospitalàries. De fet des que he sortit de casa no paro de trobar-me garrafes d'hospitalitat... També vaig preguntar per Kanjis que em poden resultar útils a l'hora d'analitzar els ingredients dels productes als súpers. La Fumikou em va escriure una llista molt llarga: carn, peix, ou, llet, mel, col·lagen, gelatina, marisc, gambes... Molt maca. Per cert, els Kanjis són els símbols xinesos que utilitzen aquí. Al japonès hi ha tres "alfabets": Kanji, Hiragana i Katakana... un altre dia us explico el que sé.

Al cap d'una hora la Midori marxa. Al cap d'uns minuts marxa l'Akane i amb ella jo també.

L'Akane mirant algun dels flyers de l'organització al magatzem mentres parlava amb la Fumikou.

La Fumikou ensenyantme plats vegans que puc demanar en alguns establiments. 

En sortir parlem, ella és del nord. Em sembla que a prop dels Alps japonesos. Té la família allà. Família que es veu el del veganisme amb escepticisme em va semblar entendre. Ella treballa a un hospital com a treballadora social. Ha estat per França, Itàlia, Anglaterra, Alemanya... Decidim anar a menjar quelcom. Em diu que hi ha un restaurant indi a prop, així que cap allà que anem. Ens entenem, a vegades amb dificultats, però ens uneix la causa vegana i això ja és suficient per anar a sopar junts.

Llenties amb verdures i curri i un Nan vegà

El pròxim diumenge toca repetir. A Shibuya també.

Apèndix

Avui a treballar una mica i a provar un restaurant al costat de casa, "Cafe VG", on per uns 10 euros ets un reiet. Per cert, Japó un altre país on l'aigua als restaurants és gratuïta. El que tenim a Catalunya és impresentable. Aquí a més a més te la serveixen sense que ho demanis i si te l'acabes, més que te'n serveixen.

Soja emulant carn de pollastre. Si algú mereix el títol de mestre-manipulador-de-la-soja-per-aconseguir-el-que-sigui aquest algú ha de ser del Japó. El "pollastre" estava molt bo. Amb arròs integral, vegetals, chili. Nyam!

Pastisset de poma. Avui tocava capritx dolç!

Ara m'ha entrat ganona. Torno a la cuina, que tinc noodles instantanis. Són les 00:47.