1 Dalat - 2 Hoi An - 1 Hue

Bones de nou estimats seguidors. Suposo que haureu notat l`abscencia de publicacions durant uns quans dies. Han sigut uns dies intensos, esgotadors, en els quals hem fet prop de 1000 km amb bus.

L`ultima entrada es va quedar en el primer dia a Dalat. El segon fora forsa productiu. Una visita a les cascades de l`Elefant i a la pagoda dels monges budistes que es troba just al costat. Es troba a uns 30 km de la ciutat de Dalat. 

Da Lat es una ciutat d`uns 1600 m d`altitud que destaca pel seu clima mes mediterrani, amb temperatures mes agradables. Vaja... amb menys humitat. Molts vietnamites aprofiten a vegades per fer visites. Realment ho varem agrair. Uns dies sense suar. Uns dies on el nostre cos no necessitava 2 dutxes diaries per mantenirse hidratat. Aixi doncs, varem visitar aquests dos llocs amb l`ajuda del cambrer i un altre treballador de l`hotel. Dir cambrer suposo que es especificiar massa la seva feina... ja que tant te`l pots trobar a la cuina, com netejant les habitacions o atenent als turistes.

Destacar tambe la bona atencio que varem rebre a l`hotel... de preu similar al de Ho Chi Minh. A mes a mes incorporava un yacuzzi i una sauna (ja ho vaig esmentar en el post anterior).

L`acces a Da Lat es forsa complicat degut a la seva altura... aixi el tragecte fins a Da Lat i per sortir de Da Lat es fa forsa pesat.

Aixi doncs, el diumenge a les 12:30 varem agafar un autobus cap a Nha Trang, lloc on passariem dues horetes per despres agafar el bus que ens portaria fins al centre del Vietnam, concretament a Hoi An. Comentar breument que Nha Tran es una ciutat que basicament destaca pel seu turisme massiu rus. Fins i tot pots trobar-te amb cartes de restaurants escrites en rus, abans que no en angles. Lo que els alemanys a Mallorca, pero encara mes intens. Des del nostre punt de vista la ciutat no te cpa en cant, tret de la platja que es forsa maca, tot i que bastan massificada.

Aixi doncs, passades les 2h d`espera vam agafar el bus que ens portara fins a Hoi An. Un trajecte llarg, que duraria un total de 12 hores. El bus doncs, era un Sleeping Bus. Vam passar la nit en ell, ja amb seient personal i adjudicat, per arribar finalment a les 6 del mati a Hoi An. 

Que dir de Hoi An, ciutat costera, rodejada per un riu. Sembla que al Vietnam si no tens un riu , el mateix mar o un llac proxi no pots ser una ciutat. En fi... Hoi An, segons el meu punt de vista (compartit pels dos), es la ciutat mes bonica del Vietnam. Ciutat d`uns 130 mil habitants, esta molt ben conservada i cuidada. La zona antiga te horaris on es tanca cara al transit, de manera que es possible caminar-hi tranquilament. Famosa pels seus sastres i modistes, destaca per l`oferta de roba que s`hi pot trobar. Trajes a mesura, sabates de vestir etc. Un Milano asiatic. Amb forsa catxe i preus bastant elevats. Tot i aixi, sempre mes assequibles que a Occident. El clima es molt calid. Per la nit els fanals i les llums dels restaurant es combinen per, junt amb el riu, crear una atmosfera insuperable. Cal dir que hem coincidit amb lluna plena, fen encara mes autentica l`experiencia.

Destacar que a Hoi An vam optar per alquilar dues motos per dos dies per poder visitar les rodalies de les ciutats, molt recomenades sens dubte. Dos scoopies de 50 automatiques, que per uns 10 dolars ens han permes recorrer prop de 150 km. 

Les montanyes de marbre, amb els seus temples budistes dins de coves impressionants; les restes de My Son, uns temples Cham a uns 55 km de la ciutat. Cal dir que My Son te algunes parts que es troben afectades per la Guerra del Vietnam, pel que hi han sectors forsa deteriorats. 

Dir que el viatges a My Son el varem fer ahir (dimarts) pel mati junt amb una parella de catalans amb els que hem vam coincidir a l`hotel de Hoi An. La Lis i en Carles, realment molt simpatics i amb els que hem fet forsa pinya aquests dies. Junts doncs, ens la vam picar i vam aconseguir arribar als temples Cham de My Son. Belleses arquitectoniques amb prop de 1200 anys d`antiguitat envoltades de naturalesa ( per sort re de sangoneres). 

Comentar que a l`hotel de Hoi An vam poder refrescar-nos amb la piscina que te a l`interior. Plenament recomenable amb preus des dels 22$ (habitacio doble): Thanh Van Hotel.

Remarcar l`encant i la magia de Hoi An, una ciutat bella de per se, amb un menjar forsa caracteristic de la ciutat (que, per cert, esta delicios).

Despres d`inflar-nos en el bufet de l`esmorzar a l`hotel per encarar el dia amb forsa ens despedim de la Lis i en Carles per fer via cap a Hue, la seguent parada del viatge. Dimecres al mati agafem l`enessim Sleeping Bus, 4h de bus i a les 12 ja erem a Hue. Ens dirigim a l`hotel by foot, despres de declinar multiples ofertes de "motorbike", "taxi" etc. El nom de l`hotel no te desperdici: Google Hotel. Logicament Google (empresa) no deu tenir ni idea de l`existencia de l`hotel. Un hotel que tambe es agencia de viatges, restaurant, pub, massatges, peluqueria etc. Tot es possible a l`hotel. Decorat amb detalls nadalencs, quadres diverssos, estrelles jueves i una musica tutti frutti crea una atmosfera un tant cutre. Tot i aixo, per 18 $ tenim habitacio (espaiosa), esmorzar i free beer de 5 a 10 pm. Que mas se puede pedir?

En fi, adivinar a qui ens hem trobat de nou a l`entrada de "l`hotel"... En Carles i la Lis! Ens hem saludat, em petat l`enessima xerrada (intercanviant vivences i consells) per finalment instalar- nos a l`hotel.

Per la tarda hem optat per tornar a alquilar dues motos per uns 3 euros per cap, per visitar les rodalies de la ciutat (precioses) i la Thinh Mu Pagoda, d`on era originari el monje Thich Quang Duc, que es va immular al 1963 a Saigon en protesta en contra les politiques de govern del president Ngo Dinh Diem (president suposadament democrata de Vietnam del Sur). Anys a posteriori, aquest mateix president fora afusellat per part del seu propi exercit. Molt estimat no era... ja que les seves politiques s`assemblaven mes a una dictadura que a altre cosa.

Pagoda preciosa, amb unes rodalies impressionants.

Mes tard hem obtat per visitar les rodalies del riu perfum, on hem intercanviat algunes paraules amb uns pagesos per fer una volteta per les seves terres, junt amb les libel.lules i les vaquetes que es nutrien de la gespa que creix a les bores del riu.

Esmentar que ja som autentics profesionals de les dos rodes. Ni semafors, ni osties. Tot es cosa de conduir a una velocitat moderada.

Hem fet via cap a l`hotel, aprofita la Happy Hour amb alguna que altre cerveseta i ara ja finiquitant el dia.

Ens queda un dia a Hue, per arribar al divendres a la capital del Pais altre cop i rebentar els carrers del barri antic.

Saluts companys, ens veiem en breus.

 Vistes des de la pagoda anexa a les Cascades e l`Elefant

 Breu estada a la platja de Nha Trang

 Pont al centre de Hoi An

 Cao Lao, plat tipic de Hoi An. Uns noodles forsa gruixots amb moltes herbes i fulles aromatiques.

 Escultura d`un Buda a una de les coves de les Montanyes de Marbre

 Aprofitant la gasolina de les motos, perdent-nos pels camps de les rodalies de Hoi An

 Jacimentde My Son, a uns 55 km de Hoi An.

 Selfie a mitj trajecte My Son - Hoi An

Carres de Hoi An de nit

 Thinh Mu Pagoda, a Hue

 Perduts pels camps de les rodalies de Hue, a la bora del riu Perfum.

Nam Cat Tien - Da Lat

Bones de nou fidels seguidors. Gracies pel feedback del post anterior.

L`aventura continua! Deixada la capital de l`antic Vietnam del sur, el nostre seguent desti era el Cat Tien Park, una reserva natural (reconeguda per la UNESCO) a meitat del cami entre Ho Chi Minh i Da Lat. Per tal d`accedir-hi varem comprar un tiquet de bus. Caram quan vam veure el bus! El millor en el que hem pujat fins ara vaja. El dia comensava prou be, un bus amb uns 8 passatgers (d`un total de 45). Cal dir que era un Sleeping Bus! Es a dir, com els que ja hem agafat fins ara. No obstant en aquest l`atencio ha sigut de 10. Ens han repartit aigues a cadascun i, el que es mes, la nostra zona intima no a menguat. Feia sol a fora, els paissatges eren de selva autentica. Ens hem allunyat rapidament del bullici de la ciutat; Ho Chi Minh, al contrari que a Hanoi, apenes te rodalies. Al sortir de la ciutat ens hem trobat rodejats d`autentics camps de jungles... palmeres, rius, llacs. Una delicia.

El bus tenia direccio Da Lat, tot i que la nostra parada ( oa ixo ens havien dit) era bastant abans. No recordo el nom... Vaja recordo el nom de Bao Lao, pero crec que Bao Lao distava forsa del lloc on ens varen deixar. En resumides contes, ens van deixar en mitj dun poble de pas... a saber a on del mapa del pais. Dos catalans, dues motxilles. Tot i aixo, la cosa es bastant facil de solucionar. Els locals enseguida venen a oferir-te transport en "xe om" (motorbike). Aixi doncs pactem amb dos locals per a que ens portin al parc de Cat Tien amb dues motos. El preu ens surt per uns 11 euros els dos junts. No es que sigui una ganga.... pero no esta gens malament! El viatge des d`on ens ha deixat el autobus fins al parc dura aproximadament uns 20 minuts. Cal dir que les motos eren uns cyclos que apenes superaven els 60 km/h... vaja re que em resulti extrany.

Els dos motoristes ens han intentat enredar en repetides ocasions per tal de que anessim a un hotel proxim al parc. No obstant els hi hem anat dient en repetides vegades que no... que voliem anar a la cua vao (entrada) del Nam (parc) Cat Tien. Ells a la seva bola, ens han deixat alla al hotel. Hem saludat a la recepcionista, que embalada ha sortit per atrapar-nos i li hem dit que no estavem interessats.  Segurament els motoristes rebrien una comissio per part de la del hotel si conseguien enredar a dos guiris. Total, hem fotut el camp, i cap al parc.

Eren les 12 del mitj dia quan hem arribat al parc, vaja a la entrada. Bueno mes que la entrada diriem que era la entrada a la entrada, ja que per accedir al parc necessitavem creuar primer un riuet que l`envolta. Tan sols arribar hem comprat el bitllet cap a Da Lat pel dia seguent i el tiquet del barquet que ens portava i retornava del parc. La nostra intencio inicial era passar tan sols una tarda al parc, pero degut a l`horari del bus que sortia cap a Da Lat ens hem vist forsats a fer nit al parc. Cal dir que fins al moment re ens feia pensar que allo estava reconegut per la UNESCO. Una recepcio un tant deixada, casetes de fusta dels que, segurament, treballen i viuen alla, que ens oferien bananes i de mes. Sit here, sit here. El lloc mancava de serietat vaja. Tot en aquest pais manca una mica de serietat realment... no es la primera cosa que ens trobem poc seria.

A l`arribar a la illeta del parc ha sorgit una nova pregunta. Aixo es un parc o un poble abandonat? Hi veiem un carreto petit amb casetes a banda i banda, un mapa i silenci absolut (tret dels animals). Cap persona. Solitari total. Hem trobat aposento dins del parc per uns 10 euros entre els dos. Una habitacio minimament digna, amb bany compartit. Amb algun que altre insecte inclos en el pack tambe.

Total, ens hem deixat d`histories i cap a la selva... lo que realment valia la pena. Vegetacio, plantes, arbres, lianes i sobretot allo que dona vida: O2. Ens hem endinsat per un caminet (marcat amb creuetes a les pedres) que atravessava la malesa i els arbres de la selva. Hem pogut veure arbres milenaris, amb arrels inmenses que imposaven respecte. Tambe hem trobat papers i envoltoris de menjar tirats pel mitj. Cal dir que els vietnamitas i molts guiris en general son un autentics guarros, pocassoltes i ignorants. Tant a Ha Long Bay, Sa Pa (en menys mesura), com a moltes altres ciutats ens estem trobant amb bastanta basura. GUARROS!

En fi, la visita perfecte, ens ha plogut i tot... fet que fins i tot ha accentuat la bellesa del lloc. No obstant, al final ens ha vist obligats a correr per sortir de dins de la selva i buscar resguard en una mena de cabanyeta que es trobava dins d`un dels hotelets del parc (amb bastant mes de cache que el nostre humi dormitori).

Ui, em pica el coll - vaig pensar. Doncs rascat - vaig autocontestar-me. Em rasco, i noto que tinc algo llafiscos al darrera... Ho arranco i no li donc mes importancia. Al segon cop que hem passa, m`ho prenc una mica mes en serio i decideixo mirar-ho. Que be! Sanguineres!!! A saber d`on coll han sortit pensava. Hem trec la samarreta... sorpresa! En tenia un bon grapat per la panxa i l`esquena. Totes elles xuclan la meva sang i apoderant-se de la poca energia que em quedava. Alguna petitona, d`altes inflades com les salxixetes petites de frankfurt (a base de la meva sang). Me les trec. Em trec el pantalo per controlar les parts baixes... Efectivament tambe hi havien visitants per les terres baixes... i de ben fornits! Sabates fora, mitjons fora, calsotets fora! Incis: encara diluviava. Decidim traslladar-nos d`aquella cabanyeta, ja que sospitavem que era un bon niu de sanguineres. Aixi doncs anem corrents cap a l`entrada del hotel que abans he comentat. Un en calsotets i l`alte sense samarreta... La recepcionista suposo que ha interpretat que veniem de practicar marranades. Marranes les sanguineres, robant-me els meus globuls vermells. Unes 12 picadures he pogut contar a posteriori. Vaig somiar amb elles.

Tornem al dormitori, parlamantem una estona i a dormir... dema ens espera un dia llarg, en el qual hem de saber arribar a Da Lat.

Comentar finalment, que el parc sembla com molt deixat, abandonat. Sembla que tingues els seus temps de gloria en el passat i actualment estigui amb la ressaca d`aquells gloriosos temps. Els treballadors no se`ls veu gaire animats (com si passa en altres indrets). Sera que son funcionaris i cobren una miseria? O que cobren un preu fixe i no els i agrada la seva feina? Je ne sais pas. Que la UNESCO s`ho miri...

A les 5 am en peu, barco cap a l`altre banda i bus cap a Da Lat. Quin bus! Autentic. Un minibus amb capacitat per 12 passatgers (rollo minibus cabrera). Hem comensat sols en el bus, al darrera de tot. Hem acabat rodejats de caixes de roba, pots de pintura, verdures i verdures i molts vietnamites. Suposo que era una mena de bus-transportista-de-coses-diverses, que feia stops en llocs insolits recullint a gent molt diversa.

Finalment hem arribat a Da Lat. Ens ha deixat a l`entrada, aixi donava opcio als Xe Om a que ens portessin fins al centre. Apala que no ens han vist ni re a l`arribar. Han vingut com 4 conductors de moto a la vegada a oferir els seus serveis. Hem desistit i hem anat a pota. By foot! We like walking (els hi deiem). Es tot com una cadena... Veuen al guiri com una esponja a exprimir. El de l`agencia t`exprimeix venen-te el tiquet de bus, el del bus deu rebre comissio de la de l`agencia i et deixa en un lloc per a que pillin el relevo els moteros i t`acabin d`extreure el poc suc que et queda.

Check in a l`hotel (Dreams Hotel) i fent el dia per aqui sense gaire a explicar. La gent aqui a l`hotel molt simpatica. I tenim un yacuzzi i sauna a la terrassa d`adalt (que hem estrenat avui juas juas).

En fi, dema sera un altre dia.

Per cert, no poso ni accents ni C trencada... ja que escric des d`un ordinador vietnamita.

Petons

 A fores de Ho Chi Minh

Viatge amb moto fins al parc de Cat Tien

 Un dels arbres milenaris

 Endinsant-nos

 El parc de Cat Tien

 Riu que bordeja el parc

 Una de les mossegades de las sanguineres

 Temple a Da Lat

Temple a Da Lat

Ho Chi Minh

Doncs com diu el titol, ara mateix ens trobem a Ho Chi Minh... L'antiga Saigon, capital del ja desaperagut Vietnam del Sur.

Primeres impressions? Molt més occidentalitzada.

Annem per passos. Eren les 7 del matí i ens trobàvem dormint en unes amaques al pis de Hanoi, just quan sona l'alarma... És hora de deixar la ciutat i fer via cap l'aeroport... A uns 45 km de la nostra ubicació. Com hi podíem anar? Taxi? Massa mainstream, el que fan tots els guiris i on et claven uns 30 dollars... Bus de Vietnam Airlines? Factible... Un shuttle bus cap a l'aeroport per pox més de 3$ per persona. No obstant, decidim fer us del transport public, pel que acabem pagant poc més de 50 cèntims... Això si, el trajecte força llarg/incòmode.

Arribem a l'aeroport i fem el check in amb 3.30h d'antelació... Tot bé! Duiem tota la documentació! Tutti en ordre... Així doncs facturem motxilles i fem estona fins que embarquem.

Eren les 4 pm quan conseguíem sortir de l'aeroport de Ho Chi Minh, perduts i sense bateria al mòbil. Sabíem que per anar al centre el bus 152 era la nostra opció més fiable. El trobem ràpidament i cap al centre que anem.

Cal dir que a diferència que a Hanoi, l'aeroport de Saigon està a uns 7km del centre... Vaja, que està a la mateixa city. Es veu que la ciutat ha crescut sense control. De fet es força més gran que la capital, Hanoi.

Finalment arribem al centre i baixem a l'estació de busos. La nostra zona es coneix pel nom de "Pham Ngu Lao". Aixi doncs, toca agafar la carretera de Pham Ngu Lao (el mateix nom que el districte) i mirar de trobar algun lloc minimament fiable per passar-hi dues nits. Per mirar de trobar-lo donem un vot de confiansa a la guia de Lonely Planet (com ja portem fent uns quants cops). Observem que en aquest carrer hi han moltes oficines d`agencies de viatges, cosa que ens facilitara la feina que mes tard comentare. Aixi doncs, finalment arribem a una pensio, "Giang & Son". Senzillament brillant! Ens reben amb un bon angles, amb molta simpatia. Ens ensenyen les habitacions i en triem una. Es el segon cop que veiem un bon llit en aquest viatge... llastima que dema deixem la ciutat... Total, Tenim una habitacio amb dos llits, bany, televisor incluit (que ara mateix estem xafardejant) i l`esmorzar incluit! Tot per uns 16 euros la nit. Ens reben amb un suquet de la fruta de la pasion, segurament coneixedors de l`asfixia que suposa per un no-autocton caminar per les ciutats del Vietnam, on la congestio de gent i la humitat de per se es junten per formar una atmosfera de calor i cansanci constant.

Son prop de les 6 de la tarda, ens decidim a buscar una bona agencia per mirar de reservar dos tiquets per el Open Bus. L`Open Bus es un sistema de transport interi molt extes per tot el pais. Esta fet a la mesura dels intrepits que volen visitar tot el pais a preus forsa economics. Consisteix en una serie de viatges en bus que fan ruta des d`un origen a un desti, fent parades als llocs que hom decideixi. Les estancies als llocs escollits poden ser de ladurada que es vulgui, sempre que s`avisi amb antelacio, per tal d`assegurar plasa al proxim bus. Nosaltres escollim un Open Bus amb el seguent itinerari: Dalat - Nha Trang - Hoi An - Hue - Hanoi. Ara ve la pregunta... Pero no esteu a Ho Chi Minh? Correcte. I com us ho fareu per arribar a Dalat?

Doncs tot ve donat per que entre mitj de Ho Chi Minh i Dalat es troba un parc nacional (Cat Tien Park), el qual ens agradaria visitar. Aixi doncs, decidim agafar un bus que ens faci la conexio Saigon - Bao Lao (ciutat anexa al parc). La intencio es que dema, un cop arribem a Bao Lao, siguem capasos de conseguir un bus per moure`ns des de Bao Lao a Dalat un cop haguem finalitzat lan ostra visita pel parc. El combo ens ha sortit per un millo de dongs... No us assusteu... son uns 35 euros !! Tots els transports coberts :-)

Decidim sopar per un bar de les rodalies de la nostra pensio, uns platets i una cerveseta Tiger per uns 2 euros. Cal dir que aqui no es serveixen Bia Hois, la cervesa artesana que ja vaig comentar en posts anteriors. La Bia Hoi es original de Hanoi capital, i esta considerada com la cervesa mes barata del mon (Guinness Worl Record, segons ens va comentar el nostra amic Nico dies enrera).

El primer dia a Ho Chi Minh s`acaba rapid, decidim anar a dormir d`hora. Dema ens toca una jornada intensa per la ciutat... hem de cobrir uns quans llocs de visita obligada.

Som dimecres 3 de Septembre... Ens posem en marxa a les 8 del mati, baixem avall i esmorzem. Era un somni? Era mermelada lo que mis ojos veian? Un suc i un cafe? All included?? Engegem el dia plens d`eneria i decidits a visitar tot allo que ens hem plantejat i mes.

Passagem pel centre, on veiem el parc de Ngu Lao, on es congrega gent per ballar salsa, fer aerobic etc. Recordi`s que a Hanoi el Tai Chi tiraba mes... Visitem la catedral de Notre Dame que data del 1880, construida per colonialistes francesos. Seguidament fem un cop d`ull des de fora al palau de la reunificacio, lloc on en Ho Chi Minh persona feia el dia a dia i es reunia amb altres alts carrecs.

La primera parada seria ha sigut el Museu dels records de la guerra. Un museu de 10, on s`hi mostren diferents reculls de premsa del a guerra. Missatges de recolzament de molts paisos arreu de tot el mon, fotografies dels moments mes cruels de la guerra, fotografies dels desastres naturals, imatges dels afectats per l`agent taronja... Horrible. Un crim en tota regla, un assessinat a gran escala. On esta el seny ens preguntem? La llastima es que els goberns encara no han apres la lliso, i avui en dia encara ens trobem amb aquests fets en altres punts del planeta, tot i que la premsa, d`una o d`alte manera, consegueixi camuflar el conflicte. No obstant, ha sigut molt gratificant veure com tantes organitzacions i gremis arreu de tot el mon... des d`Australia a Guinea, passant per Pakistan i Bulgaria van juntar-se per fer pressio contra els Estats Units. Una visita molt recomenada sens dubte.

Mes tard hem visitat la pagoda de l`emperador de Jade, per acabar visitant (ara, si entrant) al palau de la reunificacio. A l`acabar ens hem endinsat al mercat de Ben Thanh, on centenars de paradetes es junten per vendre diferents productes. Hem socumbit al poder del capitalisme i ens hem comprat un parell de peces de roba. Tot very cheap!! Tot i que els preus, no son ni de bon tros els que haurien.

Com a conclusio aixi rapida i concisa de la ciutat, podem dir que es un estil de vida totalment diferent al de Hanoi. Una ciutat que s`ha obert molt mes a occident, potser pel seu passat al Vietnam del sur. Una ciutat on no s`hi veuen tants taburets al carrer ni a paradetes a peu de carrer. On els restaurants tenen mes presencia; ciutat, fins i tot, on s`hi poden trobar Burger Kings o McDonnalds... quelcom impensable a Hanoi, on el monopoli esta en mans de Lotteria (una companyia japonesa de fast-food). Una ciutat on, al contrari que a Hanoi, s`hi poden trobar molts homeless people diambulant pels parcs. A Hanoi, els que no tenen diners ens ha fet l`afecte que son forsa mes espavilats, rapidament troben algun producte que oferir als turistes, i aixi poder sortir del pas. Diguem-ne que hi ha forsa mes desigualtat en aquesta ciutat; vagabundos si, pero la classe mitja-alta es forsa mes abundant que no pas a Hanoi, on la majoria de gent es troba mes o menys igual (tret dels multimillonaris). Es el que te obrir-se a occident suposo... A Europa ens trobem forces cops amb homeless pels carrers. A Hanoi cap ni un.

Els carrers son amples, els cotxes son mes frequents...

Una ciutat molt mes occidentalitzada, i que poder manca de la personalitat que te Hanoi. No obstant, es una impressio a correcuita, ja que dema deixem la ciutat i no l`hem poguda coneixer tant a fons com Hanoi, on varem passar prop de 10 dies.

Amb aquest escrit ens despedim, intentarem fer un nou post des de Da Lat, aixo si trobem wifi! Saluts per tots.

Per cert, la informacio de la pensio en la que ens trobem la deixo a continuacio, ja que es recomenable 100%:        Giang & Son (283/14 Pham Nhu Lao, Ho Chi Minh)

---

Incis final: Mereix especial mencio la dieta d`avui

Esmorzar (A al pensio): Suc, cafe, ou fregit, pa amb mermelada i mantega, platans i un parell de trossos de sindria.

Dinar (restaurant indi) : Arros saltejat amb pollastre i peix en un restaurant indi (de indi tenia poc) i cabra amb curri.

Sopar (Hem anat al super): sushi (prefabricat), sandwich, oreos vietnamites i un platan.

Esmentar el batut de mango a mitja tarda i l`esport que hem fet al parc durant uns vint minuts (mena de badminton amb els peus per que us feu una idea)

De moment no hi han simptomes de panxa remoguda.... veurem dema!

---

Mercat de Ben Thanh

Palau de la reunificacio

Interior de la pagoda de l`Emperador de Jade

Despres de la guerra i actualment de Da Nang

Manifestant

Rastres de l`agent taronja 

Postureig Saigoneru

Catedral de Notre Dame