Vegà per Tokyo

Com molts de vosaltres ja sabeu, el veganisme te un paper molt important a la meva vida. Així doncs, sempre que puc intento ser actiu a la comunitat més propera que tingui que suporti els drets animals de manera nítida. Així doncs, l'any passat vaig estar "batellant" amb els companys de Djurrättsalliansen a Estocolm. Al ser un pais europeu, no gaire diferent de casa, em va permetre una ràpida i fàcil adaptació. A més a més, tothom a l'associació parlava anglès, pel que la comunicació era força bona. Suècia, a més a més, és un país molt agradable pel vegà, ja que disposa de moltes ofertes. Pràcticament tots els locals disposen d'algun plat vegà a la seva carta.

Japó és diferent. La cultura és completament diferent, quasi tot el menjar porta peix/carn/ou o derivats i poca gent parla anglès... Per sort Tokyo és gros i hi viuen molta gent, de manera que pots trobar de tot. Així doncs, amb els 10 dies que porto a la ciutat he guanyat confiança i, el que al principi semblava fosc, resulta no ser-ho tant.
A l'hora de fer la compra, per saber si un producte és vegà miro sempre els ingredients en cerca de derivats d'animals. No obstant el japonès no s'escriu amb l'alfabet que estic acostumat, així que el que normalment és un procés estàndard s'ha convertit en un veritable desafiament. Però per sort sempre hi ha solucions:

1. Google Translate
El Google translate disposa d'una opció on fent una fotografia d'un text en un cert idioma, el pot traduir automàticament. Un luxe. L'únic problema és que necessita internet i jo no tinc internet al mòbil... únicament tinc wifi. L'unic moment on aquesta opció pren força és a les "convenience stores", les quals disposen de wifi gratuït. Pels qui no ho sapigueu, les "convenience stores" són bàsicament botigues que obren 24/7 i disposen de menjar i utensilis bàsics, tipo un hipercor. Les més famoses són el 7 Eleven, Family Mart o el Lawson... i n'hi ha un grapat, cada 100 m te'n trobes una.

2. Taiko
Una opció que ha pres molta força és fer fotos a la taula d'ingredients de varis productes al súper que sospito poden ser vegans. Després, un cop a casa, l'hi ensenyo al Taiko que em fa d'intèrpret i, entre els dos, descobrim si el producte és vegan-friendly o no.

3. Grups al Facebook
Al Facebook hi ha molts grups de vegans. Tokyo no és una excepció i n'hi ha uns quants, on la gent comenta experiències en restaurants o parla de productes a supermercats que són vegans. Gran ús de les xarxes!

4. Internet en general
Per internet hi ha varis blogs de gent que xerra sobre les seves experiències veganes per terres nipones. També al Google Maps es poden consultar ubicacions de restaurants vegans. "Happy Cow" és una plataforma força coneguda dins la comunitat que localitza restaurants o supermercats vegetarians/vegans en les proximitats.

5. Vegans locals
L'opció més fiable. Ara ja possible, donat que he fet un parell d'amistats veganes aquí!

Als supermercats els preus els posen sense taxes en gros, el total en petit. Les taxes volten el 7-10% del subtotal.

La secció dels arrossos. El paquet més petit és de 5KG i es pot enfilar, segons em va dir en Taiko, fins als 20/30 KG. Normal, en un país on amb cada àpat toca una ració d'arròs.

Activisme

Em vaig assabentar que hi havia una protesta en contra de l'ús del cuir (que per cert, és una cosa horrorosa) a Shibuya, al mateix centre de Tokyo. Abans d'explicar-vos la meva experiència, recordo la total "no-necessitat" de donar suport a empreses que promouen l'ús d'aquest "material", que no deixa de ser pell d'un ésser viu (aquí una referència amb contingut gràfic explícit: https://www.youtube.com/watch?v=wV2NPKied5s). Fet aquest pronunciament, anem al passat diumenge.

A les 16.30 hi havia una protesta convocada per un grup d'activistes que vaig trobar via Facebook. Els vaig enviar un missatge per dir que estava interessat a participar-hi. La responsable semblava ser una tal "Yuka". Crec que és el seu pseudònim, donat que en japonès "yuka" vol dir porc. En qualsevol cas, vaig parlar amb la Yuka (en anglès, parlava molt bé) via el xat per adonar-me una mica quan i a on hauria d'anar. Ella em va agregar a un xat on altres activistes discutien com trobar-se i com organitzar-se de cara a la protesta del diumenge. Sembla que seríem únicament tres: l'Akane, la Midori i jo mateix. La Yuka no podia venir. Així que la meva presència seria notòria... una tercera part de la tropa.

Cap a les 15.30 vaig sortir de casa cap al Hachiko.

Des de casa són uns 6.6 km, amb semafors, pujadetes i gent entre mitj.

A mesura que m'apropava al bullici de Shibuya anava observant grans aglomeracions de gent i policies. Em va sobtar l'alta presència de policies, donat que fins aleshores no n'havia vist pràcticament més que el que està a la caseta al costat del meu edifici. Em va estranyar. Després m'adonaria que hi havia manifestació dels Uyoku, que vindrien a ser l'extrema dreta ultranacionalista japonesa que idolatren l'emperador.

Grups de policies. N'hi havien com aquests cada 100m

En fi, tira milles que feia tard a la protesta. Així un cop vaig arribar a Shibuya tot era molt borrós. Grapats de gent que es concentraven a les voreres a l'espera del senyal verda del semàfor per travessar conjuntament un dels encreuaments més famosos del planeta davant de l'estació de metro Hachiko-Shibuya. I jo, amb bici, procurant no prendre mal.

Aglomeració de gent a Shibuya

No deixa de ser un lloc sense plaça, sense jardí... En aquesta ciutat no hi ha espais com a tals. Així que els ciutadans de Tokyo s'apropien dels carrers d'aquest cèntric lloc per uns segons quan el semàfor ho permet.

Aqui una mostra de gent creuant els múltiples encreuaments a Shibuya

Després de voltar per una estona pel centre en la recerca de les meves veggie compatriotes finalment les vaig trobar. Estaven preparant l'aparador amb cartells, una tele amb vídeos de la indústria de cuir força explícits. Vaig presentar-me, "Lucas-san", passaven uns 10 minuts des de les 16.30 així que m'estaven esperant. La Midori, d'uns 30 i pico anys no parlava anglès mentre que l'Akane, més jove, es defensava. He de dir que endevinar les edats és força atrevit, perquè realment no tinc ni idea. La formació seria la següent: El televisor ensenyant imatges amb volum, l'Akane repartint flyers informatius, la Midori amb una pancarta i jo amb l'iPad ensenyant també imatges.

Al principi però, va aparèixer la policia per advertir-nos de quelcom que encara no he esbrinat.

Midori (esquerra) i Akane (dreta) xerrant amb el policia. Jo, al darrera, sense entendre absolutament res, mirant-mo. LA conversació era distesa però.

Un altre angle, com podeu entendre jo m'anava movent. En aquest moments jo era totalment prescindible, invisible. Ni idea de japonès i amb menys d'una setmana per Tokyo, encara em queda molt per aprendre.

Un cop va marxar l'agent ens vam posar en la formació acordada. La protesta estava prevista que acabés cap a quarts de 19h.

Una de les pencartes. Com veieu, li diuen "vegani" sembla. No acabo d'entendre molt bé el final de la paraula amb els dos punts.

LA Akane repartint flyers. Si tens una causa i la vols donar a conèixer, Shibuya és sens dubte un dels millors llocs. Esta a petar de gent. 

Vista des de la part interior del xiringo. La gent que passava mirava les fotografies. Es va parar força gent, que incrèdula, es posava les mans a la boca per tapar la seva sorpresa davant el que és una de les indústries més despiadades i cruels de la Terra.

L'experiència va ser molt bona, amb feedback dels que passejaven. Vaig poder parlar amb alguns estrangers i tot! En acabar tocava desmuntar el xiringo i dur-lo al seu "magatzem", a Shibuya també. Els hi vaig dir que m'oferia a ajudar-les per portar-ho tot cap allà.

De camí cap al magatzem em deien que el magatzem era molt petit. Després de veure la meva habitació no creia que res podia ser més petit.

L'Akane portant el carretó amb posters i flyers cap al magatzem entre la multitut de gent al famós encreuament.

A l'arribar al magatzem va aparèixer una tercera persona: La Fumikou. Una senyora d'uns 40 anys súper riallera. A més a més un riure contagiós. Súper amigable i maca. Parlava una micona d'anglès. Vaig aprofitar la ben entesa per preguntar per llocs on poder anar a menjar. Em van oferir galetes, mandarines. Súper hospitalàries. De fet des que he sortit de casa no paro de trobar-me garrafes d'hospitalitat... També vaig preguntar per Kanjis que em poden resultar útils a l'hora d'analitzar els ingredients dels productes als súpers. La Fumikou em va escriure una llista molt llarga: carn, peix, ou, llet, mel, col·lagen, gelatina, marisc, gambes... Molt maca. Per cert, els Kanjis són els símbols xinesos que utilitzen aquí. Al japonès hi ha tres "alfabets": Kanji, Hiragana i Katakana... un altre dia us explico el que sé.

Al cap d'una hora la Midori marxa. Al cap d'uns minuts marxa l'Akane i amb ella jo també.

L'Akane mirant algun dels flyers de l'organització al magatzem mentres parlava amb la Fumikou.

La Fumikou ensenyantme plats vegans que puc demanar en alguns establiments. 

En sortir parlem, ella és del nord. Em sembla que a prop dels Alps japonesos. Té la família allà. Família que es veu el del veganisme amb escepticisme em va semblar entendre. Ella treballa a un hospital com a treballadora social. Ha estat per França, Itàlia, Anglaterra, Alemanya... Decidim anar a menjar quelcom. Em diu que hi ha un restaurant indi a prop, així que cap allà que anem. Ens entenem, a vegades amb dificultats, però ens uneix la causa vegana i això ja és suficient per anar a sopar junts.

Llenties amb verdures i curri i un Nan vegà

El pròxim diumenge toca repetir. A Shibuya també.

Apèndix

Avui a treballar una mica i a provar un restaurant al costat de casa, "Cafe VG", on per uns 10 euros ets un reiet. Per cert, Japó un altre país on l'aigua als restaurants és gratuïta. El que tenim a Catalunya és impresentable. Aquí a més a més te la serveixen sense que ho demanis i si te l'acabes, més que te'n serveixen.

Soja emulant carn de pollastre. Si algú mereix el títol de mestre-manipulador-de-la-soja-per-aconseguir-el-que-sigui aquest algú ha de ser del Japó. El "pollastre" estava molt bo. Amb arròs integral, vegetals, chili. Nyam!

Pastisset de poma. Avui tocava capritx dolç!

Ara m'ha entrat ganona. Torno a la cuina, que tinc noodles instantanis. Són les 00:47.

こんにちは 東京 (Hola Tokyo)

Arrivada

Era dijous 16 de Novembre cap a les 20h quan finalment aterrava a Narita, un dels aeroports de Tokyo després de 12 hores de vol. Poques turbolències, amb menjar vegà cortesia by Turkish Arlines. Tot bé. Un cop passat els controls reglamentaris, tocava fer via cap a la ciutat amb el metro. No vaig tardar gaire en assebentar-me del canvi de xip: Aquí s'avança per la dreta! He de dir, que igual que a casa tenim els "listos" que van al contrari, aquí també n'hi ha algun que d'altre. Listos per l'esquerra en aquest cas.

En qualsevol cas, despres de pagar els 1500 Yens reglamentaris (uns 11€), vaig conseguir plantar-me a Monzen-Nakacho, on m'esperava l'únic enllaç que ara per ara tenia amb Europa: En Rocco, un italià de Nàpols que també esta sota el mateix programa que jo. Seria on pasaria la primera nit, a casa seva, a l'espera de poder fer la mudança al dia següent. Aquella nit vaig dormir més aviat poc. Els efectes jetlag ja s'ensumava.

El dia següent prometia: Mudança, trobada amb el meu supervisor al NII (l'institut on estic pencant), firma de contracte del "pis" (quarto més aviat). Tot va anar bé, tret de les hores de son, que no les duia gaire bé tot sigui dit!

Edifici del NII (on treballaré),  a la regió de Chiyoda-ku, just davant del palau imperial

Patia força pel menjar. Ja portava el panorama estudiat una mica de casa i Japó no semblava gaire vegan-friendly. Així que per la tarda vaig localitzar un restaurant prop de casa i alla que vaig anar. No va defraudar en absolut. El que ho porta, un japonès d'uns 50 anys, és un fan incondicional del esperanto i la seva filosofia (a part de ser vegà, es clar). Tenia una estanteria amb llibres per aprendre esperanto... alguns fins i tot per a castellano-parlants! Ell en xapurrejava una mica de castellà. Tornaré, això si, amb algunes frases en esperanto apreses de casa.

Marcs i propaganda pro-Esperanto a les parets del restaurant

Tot en Japonès, anglès i ... Esperanto!

Aquest mateix divendres, després d'un dia eficient però esgotador vaig anar al llit cap a les 9PM, per llevar-me ca pa les 3 AM degut al maravellós jetlag. Vaig conseguir adormir-me, altre cop, cap a les 6:30 AM. Per sorpresa, no em vaig llevar fins les 19:30h del dissabte. Això em va trastocar tot una mica. Vaig sortir a buscar un lloc per sopar, totes les opcions que tenia (entre elles el restaurant esperanto) tancades! En fi, dia per tornar cap a casa i preparar algo de menjar. Els companys de pis van alucinar del que havia dormit. Ah! Per cert, no he parlat de la gent amb la que convisc. Perque més que conviure co-vivim, això és molt petit i les parets son de paper!

Companys

Visc en un quartet en un pis que comparteixo amb 10 altres joves. Hi han més pisos, també compartits a l'edifici, però desconec els que hi habiten

Taiko

Japonès, d'uns 28 anys.

És el que la toca més amb l'anglès. Ha estudiat economia, ara es prepara per fer uns examens per entrar a estudiar medicina. Entre les opcions hi ha quedar-se aqui a Tokyo o marxar a Europa. La República Xeca, Bulgaria o Eslovàquia són algunes de les opcions que contempla. Es veu que algunes universitats tenen com una mena d'oficines aquí a Tokyo per atraure estudiants japonesos. I també recaptar calerons, que dels 10.000 $/any no baixen els costos universitaris en aquestes unis (sense comptar el cost de vivenda, menjar...). 

Tristane

Francès, d'uns 27 anys.

Productor de música lofi amb cassets (aqui exemple) i dibuixant de còmics. Molt simpàtic i agradable. Ja hem tingut els nostres debats del món actual i futur. Porta dues setmanes més que jo aquí, i estarà per uns 10 mesos, al menys. He d'esbrinar quin visat ha obtingut. Perque no té cap feina i em va sorprendre. Habia estat al Japó 10 anys enrera.

Leo

Australià, li poso 22 anys.
Estudiant de "Arts i Ciències" de grau. Aquí disfrutant del pais, del que es confessa amant. Va venir fa uns anys. És el que surt més de festa de tots, molt bon tio. Amb ell practico l'accent aussie.

Takumi
Japonès, d'uns 24/25 anys

Enginyer de semiconductors, treballa per una empresa ara per ara. Els seus estudis i els meus s'assemblen pel que ja hem pogut tenir algunes mini converses de coses frikis.

Primers dies

Els primers dies han sigut durillos. Bàsicament pel jetlag. També per que les coses aqui funcionen força diferent. El fet que el trànsit (vehicles i persones) va per l'esquerra encara em costa d'assimilar. Per cert. m'he comprat una bici. El model més barato, 11.000 Yens. Tot i que amb taxes i el registre de la bici va pujar 2.000 yens més. Efectivament, les bicis a Tokyo s'han de registrar. Bàsicament t'enganxen una pegatina amb un número a la bici (seria la matricula) i associen el teu nom i adreça al número. Al Tristane ja l'han parat un parell de cops amb bici i verificat que era seva la bici. Curiosament, ell va comprar la bici de segona mà, així que ha de fer una transferència de registre... Cosa que encara no ha fet, pel que la bici segueix al nom de l'anterior amo. No sé molt bé com se'n va sortir, pero se n'ha sortit. El tema de la bici a Tokyo mereix una entrada per si sola. De moment puc dir que estic molt content de la meva bici. 

Ciclistes (amateurs segons edu junior possiblement) fent el cafè a les afores d'un restaurant de falafel a uns 15 minuts de casa en bici.

Ramen i uns dumpkins al T's Tan Tan, un bar vega 100% a l'estació de Tokyo. Tot per uns 1050 Yens (prop de 7.5€)

Foto a Akihabara, el barri per excelència de l'electrònica i gadgets diversos. Vaig anar-hi per veure si trobava un adaptador europeu-japonès. En tenien de tots colors. Vaig aprofitar per indagar altes botigues. "Big Camera" és com un lloc aixi famós. Un edifici on cada pis esta farcit d'aparatos. Thi pots passar dies fins no t'acabes el barri.

He conseguit registrar-me a l'embaixada espanyola. En principi els primers passos per poder votar el dia 21D estan fets. A l'embaixada tot super correcte. En principi tots els tràmits per ara fets, ara queda que el sobre amb les instruccions per votar arribi correctament a la meva direcció. A l'embaixada ja no he d'anar-hi més, sinó que votaré enviant el meu vot per correu certificat. Els residents permanents si que van a l'embaixada i fan alla tot el ritual, però jo al ser resident temporal no entro en aquest pack. Els treballadors de l'embaixada molt monos, japos que xapurrejaven una mica d'espanish: "Hasta luego", "Buenos días"... Mis diez! El que em va atendre un senyor molt majo, de faccions japoneses amb un castella perfecte. La meva intuició és que deuria tenir parentesc, si no nacionalitat, d'algun país suramericà. En el passat va haver-hi força immigració japonesa cap a països com el Perú per feina. El mateix Taiko, un dels meus veïns (el que vol estudiar medicina), la seva avia, ara al Japó, és nascuda al Perú mateix. 

Ara que parlo de'n Taiko, permeteu-me que us faci cinc cèntims. La seva família és de Fukushima, al nord de Tokyo. És un noi super majo, molt somrient. M'ha acompanyat al super per ajudar-me a comprar menjar vegà, donat que els incredients als productes encara em costen una mica. Li estic fent un curset intensiu del veganisme. 

Exemple de l'etiquetatge als productes. Facil no?

Taiko-san, també m'ha ensenyat un temple aquí al costat de casa. Un temple shintuista! Molt maco. Qui es el deu del shintuista li preguntava. La naturalesa. En pròxims posts desenvoluparé una mica la seva persona, que és de lo més interessant. Un avens: balla salsa.

Nevera amb fruita, veggies, bolets, tofu, tuppers, bentos vegans (sushi, inari)

La continuació: mermelada, llet coco/soja, avocado...

Aquí els udon que m'he preparat avui:

La cuineta. És força petita pels que som, per de moment tiro. Els veggies cuinant-se a la paella, la salsa teriyaki al bol reposant i els noodles udon colats pel filtre.

Plat final. Dosi considerable. Acompanyat de sushi de "kanpyo maki" (aquí explicació: link wikipedia)

Ingredients:

- Noodles udon

- Grapat d'edamame

- 2 pastanagues

- 1 ceba

- boletets

- 1/4 brocoli

- 200g tofu (el deshidrato primer, després el desfaig amb les mans en petits trossets)

- 20g sesam

- 20g alga nori

- salsa teriyaki (casolana, a base de: salsa de soja, mirin, sucre i sake)

Instruccions:

Afegir mini raig d'oli vegetal (oliva o sèsam). Fregir ceba i deixar q es dori un xic (10 min). Afegir, pastanaga, brocoli, bolets i tofu. Remanar de tant en tant per evitar que es cremi. Si es crema, afegir una mica d'aigua. Afegir edamames al cap de 10 min. Finalment, quan tot esta cuit, afegir els udon (previament bullits durant uns 4 minuts). Remanar, mesclar bé i deixar a paella durant uns 5/10 minuts (una mica al gust). Finalment servir i acompanyar amb una mica de semilles de sèsam i alga nori. I com diria algú qui jo sé... "Y to pa dentro"

Ara ja és tard, així que tanco aixo. Pròximes entrades intentaré parlar de coses en concret que em cridin l'atenció i no tant per rutina o diari de cada dia. Queda pendent parlar del lloc on treballo. En fi, passiu bé.

Bye Europe!

Aquest blog, que va néixer de l'aventura que a l'estiu 2014 emprendria amb l'Arnau al Vietnam, ha acabat per ser el meu company de viatge per la vida. Que profund. No obstant, aquest any 2017 no hi ha cap entrada i por em feia escriure... que un any dona per molt!

2017 en breus, vaig acabar la meva estància a Suècia per fer via cap al Japó. Aquesta entrada intenta resumir l'any 2017 fins als últims moments a Europa.

Suecia 2017

Suècia 2017 va estar repleta de grans experiències. Vaig enfortir relacions amb amics, en vaig conèixer de nous, vaig descobrir una mica més del País...

En Marc, company i gran amic de Telecos, es va tirar des del Març fins al Juny a Estocolm acabant el màster fent el Treball de Fi de Màster. Molts dards i birres compartides.

D'esquerra a dreta: jo, Camille, Yassir, Nacho, Reda, Laura i Sermet. Instants abans havia fet una broma a la cambrera (que pren la foto), d'aqui el somriure de'n Reda.

Visita de les cosines Maria i Andrea i la tieta Anna :D. Vaig poder gaudir del bon shopping de sabates amb elles ;). Matís: Això passava al Novembre del 2016

La Laia que passava per Estocolm al Septembre 2017 :)

Lapònia

Cap al gener, vaig volar amb companys de la residència cap a Kiruna, una ciutat amb quasi 20 mil habitants on vaig descobrir el que és el cercle polar àrtic. On la neu absorveix tot soroll donant peu a un ambient silenciós de calma màxima i de tranquilitat extrema. Una tresor. Vam tenir la oportunitat d'anar a Abisko, lloc famós pel seu parc natural i vam poder observar l'aurora borealis.

Camí cap a Abisko des de Kiruna, vam parar un moment per fer una foto del que envoltava la unica carretera que conecta els dos "municipis". Dels millors paisatges que he presenciat mai.

Vam fer ski de fons, saunes, tot una experiència. Veure l'aeroport tot blanc impacta... Però els avions aterren i s'enlairen sense cap problema :)

L'avió que ens va dur des d'Estocolm cap a Kiruna.

Copenhagen & Lund

A l'abril vam fer una escapadeta a Copenhagen, on vam estar uns 4 dies. Una ciutat a l'alçada d'Estocolm encara més amigable per anar amb bicicleta per la ciutat. Tenen ponts que creuen rius exclusivament per ciclistes i peatons! 

A Copenhagen, foto de part de la trupe. Falta en Yassir, el colega de Salé (Marroc).

De tornada, vam parar a Lund, una ciutat del sur de Suècia pròxima a Malmö. 

Passejant pels carrers tranquils de Lund. Ciutat maca i petita, amb una de les millors universitats de Suècia, la Lunds Universitet.

Tracy

Entre Maig i Octubre, vaig poder tenir una molt bona experiència a una start-up a Estocolm, Tracy. La empresa es dedica a desenvolupar, des de zero, un dispositiu per gossos que sigui capaç de monotoritzar la salut del gos basant-se únicament en mesures de sensors de moviment. Estan situats a KTH Innovation, una mena de hub a la universitat per a start-ups.

Moment en una fira de start-ups a Estocolm, la Venture Cup. Ens van donar un premi estudiantil. A la imatge amb el micròfon està l'Artan, el CEO de l'empresa, just moments despres de que em posés el micròfon als morros per a que digués quelcom. Me la va jugar! Però me'n vaig sortir :D

L'Allan i un servidor a
una foto de grup durant una
trobada de catalans. Ell, el més
català de tots

Allà vaig conèixer grans persones. Com l'Allan, un noi de Kerala (la India), amb el que també vaig compartir residència durant la tardor. Grans converses i debats que varem tenir. També en Yassir, amb el que portava ja tot l'any anterior sent veï porta-a-porta va entrar a la start-up. 

Fotografia de l'últim cop que vaig veure en Yassir, a l'entrada d'un bareto que freqüentàvem per jugar dards (si ara li dono als dards... no gaire bé, pero vaja, de tant en tant la clavo. Pregunteu-li al Marc).

Activisme

L'activisme animal m'ha permès créixer com a persona i trobar una missatge sincer i honest a difondre: Justícia i compassió per tothom, també els animals no humans. També he pogut conèixer gent extraordinària. Des d'un professor basc resident a Suècia des de fa 12 anys a una noia sueca enamorada de Barcelona super activa dirigin el cotarro.

Fotografia de grup després de la manifestació "Djurfabriken" a Mynttorget, a l'entrada a Gamla Stan (casc antic d'Estocolm). Per si em voleu trobar, fila d'avall cinquè començant per l'esquerra ;)

De tornada cap a casa

A mitjans d'Octubre era moment per tornar cap a casa. On em retrobaria amb tots vosaltres, familia i amics que tant us trobo a faltar.

Vaig poder gaudir d'una pujada al Burriach amb mun germa i la màquina Quiri, la meva iaia. Tot un "soplo" d'aire fresc.

Retrobada amb la Regina, cangur que va cuidar de nosaltres. L'Edu tenia 1 anyet. Ha plogut molt.

Llegint un conte que li vaig regalar al meu nebot, en Max :). "Como Tú", que parla dels animals i com son com nosaltres.

  

Una mica d'esport no mata a ningú. Tenis amb els untos :). Adalt: Àlex i Marc, avall: Arnau i jo. Falta el Nil, que feia la foto i ens deixava jugar a un nivell més precari.

Cesc, Sergi i jo. Dels últims moments junts.

Àlex i jo. Camp nou contra el Sevilla. Diluvi. Pero varem guanyar!

Pujadeta al Burriach amb toc teleco. Sergi a l'esquerra i Marc a la dreta. A la foto no surt la resta de la trupe, però un record per tots ells: Mauro, Pere, Fran i Lau. Guapos!

Soparet amb els inseparables de la De es be. Guille, Max, Micha i Uri. Faltava monopoli! Una abraçada.

Paris i Karlsruhe

A finals d'Octubre vaig aprofitar per passar una setmana visitant amics. En Reda a Paris i en Mahin, la Mª Rosa o en Nico a Karlsruhe.

En Reda i jo, Paris. Si no recordo malament, el Parlament Català declarava la Independència per aquests instants. Quins pelus.

Fa ja 2 anys (que ràpid que passa el temps) que vaig fer l'erasmus a Karlsruhe, vaig poder re-trobarme amb molts amics. En Nico de Colombia, Mahin de Bangladesh, l'Achref de Tunísia, en Mehdy i la Seleyma de l'Afganistan, la Katharina d'Alemania i la Mª Rosa de Barcelona.

Amb en Nico, prenent una cervesa (de blat, es clar) amb suc de cirera. Abans, vaig probar el mateix combinat però amb suc de platan. OH QUE BUENO DIOS.

Istanbul

Vaig poder visitar en Sermet, amic de Suècia, a casa seva. He de confessar: quina hospitalitat, quin tracte. He quedat enamorat de la seva família. En Sermet em va venir a recollir amb cotxe a l'aeroport. M'he sentit com un reiet.

Tan sols arribar, la familia m'esperava amb el sopar a taula. Tot vegà. Tot un detall! Em va semblar entendre que cuinaven la patata amb suc de tronja... mmmmh

Vaig poder constatar que la cuina turca és una delícia. Diem massa ràpid que tenim la millor dieta... Moltes opcions veganes. Això si, la meva perdició: Baklava (mama si pots aprendre a fer-ho...).

Vaig diambular per la ciutat amb en Sermet, visitar la seva universitat i visitar la part asiàtica d'Istanbul (ell viu a l'Europea).

Bosphorus de fons, una maravella.

Al ferri creuant de "Europa" (Beşiktaş) a "Àsia" (Kadıköy)

També vaig poder retrobar-me amb la Şeyma, gran amiga de la meva estada a Karlsruhe. De retruc, vam poder practica l'alemany.

Amb la Şeyma i en Sermet a un bar a Beşiktaş

Bye Europe!

Segur que em deixo coses, i tampoc vull atabalar-vos més. Deixo Europa, familia i amics, per anar al Japó. País del que se ben aviat poc. Les meves referències: Doraemon, Shin-chan, Detectiu Conan... Aviat penjo nova entrada i us informo si les meves referències han estat suficient!