Karlsruhe. Anfang.

Bones a tots i a totes.

La intenció d'avui és la de reobrir aquest indret, que en un principi tan sols pretenia narrar les aventures i desventures pel Viet Nam. No obstant, "la vida sigue" i aquí em trobo lluny de casa - no tant lluny - disposat a explicar-vos que es cou per aquestes contrades.

Primer de tot: són les 19:56 i estic a mitges amb el blog i fent el sopar. Així doncs pot ser que es noti en l'escrit que faig dues coses alhora. Percert, avui faig unes barretes pescanova (aquí marca 'isco') i pasta (Fusilli). I si, les barretes són congelades. Però són d'espinaca... ja us comentaré que tal. Us heu quedat parats amb lo de "Fusilli" oi? He llegit la caixa, no us asusteu; Per mi seguiran sent els cargols.

Avui crec que puc donar per acabat els tràmits burocràtics. Un autèntic festival de papers. I això que vinc de la mateixa Unió Europea. No vull ni pensar amb la de papers que s'ha de barallar un neo-zelandès, o un veneçolà etc. Tot s'ha de dir que ho deuen tenir força complicat perque no n'he vist cap. Un de Bangladesh si que volta per aquí, de fet es troba a la mateixa residència on jo. I no és l'únic, n'hi han uns quans més (pel campus aquests). Ups, he dit residència? Casi que comenci per aquí.

Em trobo a una residència dins del mateix campus universitari. Tot gràcies a la meva cara de bon jan, perque sinó no s'entén. A Karlsruhe si una cosa falta és lloc on viure-hi. Hi han bàsicament dues opcions, tres realment: Un quarto a una residència, un pis compartit o un pis per tu sol. Està clar que la última ho peta bastant, tot i que pica a la butxaca i la teva vida social es pot veure reduïda. L'altre opció es la de pis compartit. La gràcia d'aquesta opció és que aquí el comprador no tria el pis, és el venedor qui tria el comprador. Si si, tal qual. Posem que, un pis entra a la venda; un pis per a tres actualment ocupat per 2 persones. Un hipotètic futur convivent ha de entrevistar-se amb el venedor/els de la casa i si eso ja el trucaran. El venedor acaba tenint una llsita de 50 persones, i fàcil que no et toqui. Finalment queda l'opció d'una residència. Hi ha una empresa privada que en porta una de molt grossa i despres hi han tot un seguit de residències per la ciutat subvencionades per el govern alemany. Els preus oscil.len entre els 180 i 270 eur aproximadament mensuals. Una ganga realment. Això si, és pràcticament impossible aconseguir un lloc, a no ser que hi vagis amb antelació a les oficines (Karslruhe) i preguntis. Sort per mi, estic a una de les que subvenciona el govern alemany a dins del campus, envoltat de gent de tot el món. Camerun, Alemania, Xina, Bangladesh, Tunez etc. 

Són dos pisos, a raó de deu persones a cadascun. Cuina i banys comunitaris, sala d'estudi etc. Demà tenim la primera reunió. "Reunió" entre cometes, doncs la paraula queda un xic grossa a una colla de joves sols en un habitacle. 

Dit això, aniré afegint comentaris de la residència i els seus habitants. Els personatges que la custodien...

Queda pendent parlar-vos del campus (una maravella) i del meu departament, dels companys que he conegut durant la setmana d'iniciació ("O-Phase"), dels llocs on he annat etc. Hi han mil i una coses, tempo al tempo. Afegiré més fotos en lo que viene. De moment us deleito amb fotos bàsicament de menjar.

Salut!

 La nevera, FA GOIG

Fusilli pels entesos

La cuina