Karlsruhe. Volumen 2.

Hola de nou a tots.

Passat el cap de setmana m'agradaria poder escriure una gran història, no obstant he estat des de divendres en quarentena. Tot i això, puc dir-vos que ahir diumenge 22/3 vaig assistir a un local "La Cage" on seguidors de futbol es donen cita per veure grans partits. Ahir era el torn de "El Clásico", nom ja extés mundialment sigui quin sigui l'idioma que es parli.

Sense tindre gaire clar que fer, vaig optar - en un principi - per quedar-me a la resi i veure'l tranquilament a la meva habitació. Soc de fer poques coses quan jugan un barça - madrid, doncs a lo poc que faig el barça perd. En qualsevol cas, l'Achref, em va picar i em va preguntar si faria algo... a lo que varem concloure que haviem d'annar a algun lloc (eren les 18:30). 

L'Achref es un noi menut d'uns 20 anys de Túnez molt simpàtic que estudia també telecos com jo ("Elektrotechnik" aquí a Alemania). Donat el seu origen sap parlar nativament francès i àrab. A aquestes dues llengües se l'hi ha d'afegir l'alemany, el qual ha annat aprenent amb cursos i fent vida a Alemania. Porta aquí practicament un any. Al principi es va dedicar a aprendre la llengua fent cursos. Ara esta al segon semestre de la carrera. També parla anglès, tot i que a vegades acaba parlant en un angles-alemany. Tot s'ha de dir que té molt de mèrit. Treballa al McDonalds per guanyar-se alguns calerons, pel que el cap de setmana pot ser dificil veure'l. En quant a futbol... doncs ell es confessa seguidor el AC Milan.

Tornant a la història, vam decidir annar a un lloc (el nom del qual no recordo). Al cap d'un no re ens vam creuar amb en Moetez, al qual li varem preguntar si ens recomenava algun lloc per annar a veure el match. Ens va dir d'annar a "La Cage", on segur el donaven.

En Moetez és un altre tunisià amb les mateixes habilitats lingüisitiques que en Moetez. Això si, molt més gros. Estudia ing. mecànica i porta ja 3 anys per Karlsruhe. És molt simpàtic i pots riure't una estona amb ell. Això si, és del Real Madrid. I no com a segon equip, sinó com a equip preferit. Segons ell, a Túnez no es juga a futbol (quan fa referència a la lliga de futbol de Tunez).

Així doncs el destí estava escollit, rumb a La Cage. L'Achref i jo. Però alto! Vaig avisar al Mahinur (el company de Bangladesh del pis d'adalt) i al Javier (de Zamora). 

En Mahinur és un catxondo. Parla molt bé l'anglès. L'alemany l'està aprenent ara mateix. Està cursant el màster de Elektrotechnik (telecos). Així doncs, ens entenem força. És el representant del pis d'adalt (la ressidencia te dos pisos). Sempre té batalletes que explicar. Segurament tindrà força protagonisme al meu blog.

Finalment està en Javier de Zamora, amb el que he compartit bastants moments. Súper, cuinant etc. Molt simpàtic i té un choriço de ciervo que està bonissim. Ell estudia ing. industrials i deixarà la ressidència en breus (està apunt d'acabar el seu projecte de final de carrera). 

Fetes les presentacions dels companys d'aventura, vam sortir cap a les 19:00 per trobar lloc. Vam agafar el tram direcció "Europaplatz". Us he penjat una foto del mapa del tram, per que us ubiqueu una mica. Un cop allí varem buscar el local "La Cage"... del qual cap de nosaltres habia escoltat a parlar anteriorment. Contra tot pronòstic vam trobar-lo ràpidament, amb temps suficient per annar a un xino a menjar algo abans no comences a haber-hi gent (o això ens pensàvem). Un cop sopats (uns noddles amb carn per 2.5€) vam fer via cap al La Cage altre cop. Tot ple. No hi habia lloc. Jo estava una mica nerviós ja, preguntant per possibles alternatives. La camarera ens recomana que pugem adalt per veure si hi ha lloc alli. Tampoc. Tot ple. pintava molt malament. Però... de sobte un grup de persones ens pregunta si estàvem buscant lloc, que ells marxaven. En aquell moment vaig ser molt feliç. Agafem lloc a la taula i demanem 4 cerveses, un total de 2L (entre tots). Jo em vaig prendre una Pils, que no duraria gaire, doncs mitja jerra es va caure al celebrar el gol de Mathieu. No passa re, em vaig demanar una altre. Al segon gol (Suárez) vaig poder-ho celebrar sense cap accident. 

Cal dir que la majoria dels assistens al local eren merengues. Es podia notar en el volum de les celebracions dels gols. Això va fer-me disfrutar més el resultat final. En definitiva puc assegurar que el FCB - RMD té les dimensions d'uan autèntica superbowl. Pensar que gran part del planeta te els ulls posats en un estadi a pocs km d'allà on visc jo. Va ser una jornada bastant interessant.

Avui però era dilluns i tocava treure el cap al meu departament. Així que us deixo un parell de fotos del meu lloc de treball. 

 mapa del tram de la ciutat. Jo estic a 2 minuts caminant de l'estació "Durlacher Tor" al centre a la dreta. La parada fa forma de fletxa cap a la dreta. 

Parades importants són:

Durlacher Tor - És la parada del campus de la universitat

Markplatz - És on està el meu departament (és dels pocs que està fora el campus)

Europaplatz - Centre de la ciutat; botigues, locals etc.

 El que em vaig preparar ahir. Carn amb ceba caramelitzada i arrosset per acompanyar. He de dir que la ceba em va quedar força bé :-).

 Això és una de les sales del meu departament, on part dels estudiants ens reunim per treballar en els nostres respectius projectes.

La mateixa sala d'adalt, la part de la dreta.

Poster a la porta del director del departament. És en Heinrich Hertz, el físic que va demostrar l'existència de les ones radioèlectriques. La unitat física que mesura la freqüencia de les ones és el Hertz (Hercio en spaniard). Va estudiar a Karlsruhe.

El meu lloc de treball d'avui. La pantalla de l'ordinador és de dimensions considerables.

 Vistes del tramvia des del Markplatz mirant cap a Durlacher Tor (es pot observar la taulada d'una esglesia al final). Durlacher Tor <-> Markplatz és el trajecte de cada dia. Uns 10 minuts més o menys... re a veure amb la 1h20 diarìa Cabrera - Pedralbes.
S'ha de dir que la carretera principal és precisament la via dels tramvies. Poquíssims cotxes. 

Karlsruhe. Anfang.

Bones a tots i a totes.

La intenció d'avui és la de reobrir aquest indret, que en un principi tan sols pretenia narrar les aventures i desventures pel Viet Nam. No obstant, "la vida sigue" i aquí em trobo lluny de casa - no tant lluny - disposat a explicar-vos que es cou per aquestes contrades.

Primer de tot: són les 19:56 i estic a mitges amb el blog i fent el sopar. Així doncs pot ser que es noti en l'escrit que faig dues coses alhora. Percert, avui faig unes barretes pescanova (aquí marca 'isco') i pasta (Fusilli). I si, les barretes són congelades. Però són d'espinaca... ja us comentaré que tal. Us heu quedat parats amb lo de "Fusilli" oi? He llegit la caixa, no us asusteu; Per mi seguiran sent els cargols.

Avui crec que puc donar per acabat els tràmits burocràtics. Un autèntic festival de papers. I això que vinc de la mateixa Unió Europea. No vull ni pensar amb la de papers que s'ha de barallar un neo-zelandès, o un veneçolà etc. Tot s'ha de dir que ho deuen tenir força complicat perque no n'he vist cap. Un de Bangladesh si que volta per aquí, de fet es troba a la mateixa residència on jo. I no és l'únic, n'hi han uns quans més (pel campus aquests). Ups, he dit residència? Casi que comenci per aquí.

Em trobo a una residència dins del mateix campus universitari. Tot gràcies a la meva cara de bon jan, perque sinó no s'entén. A Karlsruhe si una cosa falta és lloc on viure-hi. Hi han bàsicament dues opcions, tres realment: Un quarto a una residència, un pis compartit o un pis per tu sol. Està clar que la última ho peta bastant, tot i que pica a la butxaca i la teva vida social es pot veure reduïda. L'altre opció es la de pis compartit. La gràcia d'aquesta opció és que aquí el comprador no tria el pis, és el venedor qui tria el comprador. Si si, tal qual. Posem que, un pis entra a la venda; un pis per a tres actualment ocupat per 2 persones. Un hipotètic futur convivent ha de entrevistar-se amb el venedor/els de la casa i si eso ja el trucaran. El venedor acaba tenint una llsita de 50 persones, i fàcil que no et toqui. Finalment queda l'opció d'una residència. Hi ha una empresa privada que en porta una de molt grossa i despres hi han tot un seguit de residències per la ciutat subvencionades per el govern alemany. Els preus oscil.len entre els 180 i 270 eur aproximadament mensuals. Una ganga realment. Això si, és pràcticament impossible aconseguir un lloc, a no ser que hi vagis amb antelació a les oficines (Karslruhe) i preguntis. Sort per mi, estic a una de les que subvenciona el govern alemany a dins del campus, envoltat de gent de tot el món. Camerun, Alemania, Xina, Bangladesh, Tunez etc. 

Són dos pisos, a raó de deu persones a cadascun. Cuina i banys comunitaris, sala d'estudi etc. Demà tenim la primera reunió. "Reunió" entre cometes, doncs la paraula queda un xic grossa a una colla de joves sols en un habitacle. 

Dit això, aniré afegint comentaris de la residència i els seus habitants. Els personatges que la custodien...

Queda pendent parlar-vos del campus (una maravella) i del meu departament, dels companys que he conegut durant la setmana d'iniciació ("O-Phase"), dels llocs on he annat etc. Hi han mil i una coses, tempo al tempo. Afegiré més fotos en lo que viene. De moment us deleito amb fotos bàsicament de menjar.

Salut!

 La nevera, FA GOIG

Fusilli pels entesos

La cuina