Berlin und München

Tic Tac. És el compte enrera de la meva estància a Alemania. És el final d'una estada que ha superat expectatives. Experiència vital difícil d'esborrar tot i la meva memòria limitada.

Farà cosa d'una setmana juntament amb els companys de la residència varem sortir amb l'intenció de jugar a volley una estona. Per fer-ho varem dirigir-nos a un parc a les afores de la ciutat on hi ha una pista de volley platja amb xarxa i tot.

Erem:

- Chen, l'amic de la Xina.

- Moetez, l'amic de Túunísia.

- Marius, company d'Alemanya (de Saarland, petit Bundesland al costat de Luxemburg i França).

- Patrick, alemany de Freiburg.

- Mahinur, l'amic de Bangladesh.

- Kafe, amic de'n Mahinur (també de Bangla)

- Osama, amic de'n Moetez (Tunísia)

- No recordo nom, amic de Moetez també de Tunísia.

Un cop varem arrivar allí ens varem trobar que el camp estava ocupat per un altre grup d'amics. No obstant, com és normal amb gent normal, varem fer rotacions cada dos partits per tal de que tothom pogués jugar. Una gran tarda, apranent a jugar a volley també :-).

A la foto veiem a: Kafe (blau), Marius (sense samarreta), Osama (groc, el tapa el de negre) el segon amic de'n Moetez en negre

Aquell dia varem acabar-lo menjant tots junts fins altes hores en la nit. Gran dia.

Foto amb en Nicolás (Colombia), company a l'institut. Estudia
el master detelecos amb en Mahin (l'amic de Bangla de la resi)

En paral.lel però, he de recordar que també estic fent la meva tesi de grau aquí. Vaig apareixent i montant-me com puc el temps per poguer treballar també. Ara el meu tutor està fora ja que ha sigut pare (diria que per segon cop). Així que puc aprofitar per treballar a casa :). Si no sempre puc anar a la biblioteca (a 1 minuts de la meva habitació caminant :) ). 

Berlin

Jo, Mateusz i Felipe (esquerra a dreta), fent un pit stop
(= fer pipi) durant elviatge cap a Berlin

El dijous 3 de juny (el mateix dia que vaig estar jugant amb els companys de la resi a volley) vaig decidir a última hora pujar a Berling per engrescar-me amb el ambient de la final i celebrar el que seria el cinquè títol del FC Barcelona. Vaig rebre un missatge d'uns amics, en Mateusz (Varsòvia, Polònia) i en Felipe (Porto Alegre, Brasil), per anar el cap de setmana a Berlin. La meva resposta va ser instantània: SI.

Així doncs, el divendres 4 de juny varem juntar-nos quatre en un cotxe (també va venir en Vitor, un amic de'n Felipe de Belo Horizonte, Brasil).

Habitació en la que varem passar les dues nits. El matalàs
que veieu va ser el meu llit.

Així doncs varem arribar a Berlín cap a les 9, on ens varem trobar amb un company també brasiler de'n Felipe. En Felipe i en Vitor dormirien amb ell... En Mateusz i jo dormíem a un "hostal" que poques hores abans (durant el viatge en cotxe) varem conseguir. Es tractava d'un pis d'una coneguda dels familiars de'n Mateusz. No vaig acabar d'entendre quin era la relació que els juntava. Tampoc si la dona oferia el seu pis habitualment. El que si que està clar és que confiança tenia que haver-hi, doncs donar les claus de la teva casa a dos joves estudiants durant dues nits no ho fa qualsevol. En qualsevol cas, molt bona dona i molt bon preu per nit (10€) contant que era final de Champions. La dona era polaca també. S'ha de dir que a Berlín hi han moltíssims polacs vivint, ja que Polònia es troba relativament aprop de la ciutat i el nivell de vida a Alemania puja considerablament en comparació a Polonia.

Recapitulant el fil de la història, un cop varem arribar vam menjar un kebap i ens vam separar (aquesta separació duraria fins la tornada). L'equip dels brasilers es va quedar pel centre (a prop de Postdammer Platz) al pis del brasiler que està a Berlín i l'equip dels europeus (en Mateusz i jo) teníem deures:

- Comprar bitllet de transport
- Trobar-nos amb un company del Mateusz
- Arribar al nostre hostal i corroborar que tot era correcte

La compra del bitllet va ser ràpida, una parella d'asiatics (que parlaven alemany) ens varen ajudar a comprar el bitllet: 17eur 48 hores. Va picar una mica.

Mateusz obrint la porta
del hostal, primer dia superat!

Seguidament (serien quasi les 23:00h) ens varem trobar amb l'amic d'en Mateusz. Es tractava d'un polac que portava afincat a Berlín molts anys. Es guanyava la vida jugant a Poker, si més no fins al moment havia fet diners jugant-hi. Es dedicava al mon de la música, productor musical. Actualment estava montant el seu estudi i començant un projecte amb una noia (cantant). Varem passar quasi 3 hores amb ell parlant i fent rato. Gran persona de la qual vaig poguer aprendre coses i detalls. I puc confirmar que no es pot entendre RES del polac, a no ser que sapigues algo de txec, rus o similar... ni les llengües llatines ni l'alemany ni l'anglès ajuden.. EN ABSOLUT. Segons en Mateusz la gramàtica del polac és fins i tot més complicada que la de l'alemany. OMG.

Mes tard varem annar cap al nostre hostal, on la dona ens obriria la porta i ens faria entrega de les claus. El dia de demà seria força interessant.

Dissabte 5 de juny - dia de la final

El panorama sol aixecar-nos va ser força caòtic: Jo em tenia que reunir amb ex-companys del colegi que actualment estudien a Berlin per veure la final, en Mateusz es reuniria amb amics de Polònia per veure la final. Al final del dia ens teníem que reunir per poguer tornar junts a l'hostal, ja que sol hi havia una còpia de les claus. Tot sembla relativament fàcil de quadrar... a no ser que no tinguis mòbil. El movil de'n Mateusz era fora de cobertura i el meu li quedava poc més del 3%. Jo no tenia carregador i en Mateusz tenia el seu al cotxe del brasiler (aparcat al costat del pis del seu amic a prop de Postdammer Platz). Com collons ens ho montem per arribar sans i estalvis al hostal?!

Mateusz (motxilla vermella) i jo (cafè en mà) a una
estació organitzant el dia

Vaig encendre el mòbil i ràpidament vam apuntar telefons importants i adreces importants sobre paper, tal que els dos tinguéssim una xuleta per sobreviure. En cas extrem, sempre podíem trucar-nos utilitzant la cabina telefònica Això si, el receptor tenia que tenir el mòbil operatiu, del contrari no tenia sentit trucar-lo. Com collons ho fem?

Vam preguntarli a la dona del pis si tenia carregador de mòbil, però tan sols tenia de mòbils antics. La nostra solució era anar a correcuita cap al pis dels brasilers i carregar el mòbil. Bé, la direcció de la residència on estava el pis la sabíem, però el quarto en qüestió no. Probar tots els quartos? Parlem potser de quasi 500 quartos.

Un cop vam arribar a la resi en Mateusz va obrir el malatero del cotxe de'n Felipe per agafar el carregador que s'havia deixat el dia anterior. Si si, el va obrir. La cosa és que el malatero de'n Felipe no tanca (primer cop de sort).

Foto al balconet que tenien amb en Jamal. Es veu que el
balcó es congregaveforça quantitat de basura; tant
per antics propiataris/veïns com de nous.

Vam entrar a l'edifici i vam començar a preguntar als estudiants que veiem si coneixient un tal Rolf (era el nom del brasiler que vivia allí, o almenys el nom que nes havia semblat escoltar). Ningú tenia idea. També varem mirar les caselles de correu. Cap Rolf. Vam anar al pis 8. Perquè el pis? Doncs no sabria dir-vos-ho, però va ser una bona elecció.
Allí ens varem trobar amb en Mohamad, un siri que amablament ens va deixar entrar a la seva habitació. Allà vam poguer carregar els nostres mòbils i parlar amb ell i el seu company Jamal. Gran gent. Vam estar parlant de la seva cultura, la guerra per la que estan passant, els seus estudis ... Una nova conversa interessant i enriquidora. Fa falta més gent com aquesta en el mon (segon cop de sort). 

En Mohamad ens va deixar un rato per que tenia que fer un parell de recados. Es veu que estava mudant-se a una nova habitació millor i més grossa, junt amb la seva dona (era casat ja). En Jamal en breus es mudarà a Heidelberg (a prop de Karlsruhe) potser, pel que cap la possibilitat de que el torni a veure.

El resum: Gràcies a uns siris que varem coneixer vam poguer retrobar-nos més tard. 

Vam sortir de la residència sense trobar-nos amb els brasilers. En Mateusz llavors es va annar amb els seus companys polacs i jo amb els meus ex-companys del colegi. 

Club on varem veure el partit, panoràmica des de la
nostra posició

A correcuita varem acabar a un club a la bora del riu on donaven el partit. El local estava força ple i totes les taules eren reservades. Vam ficar-nos on vam puguer. La veritat és que la gent del club es va enrollar molt, doncs van ser força permisius tot i no tenir reserva.

L'ambient era espectacular. Per cada 1 fan de la Juve en trobava 10 del Barça. Tornar a sentir els càntics culers va ser bastant divertit. El club feia realment goig. I bueno que més dir, el partit, varem guanyar :)

Al final varem anar a celebrar i fer una mica de soroll al Brandenburger Tor, junt amb els amics del cole i altres companys seus de Berlin (alemans, catalans, espanyols, bascos, turcs etc.).

Despres vaig poguer reunir-me amb el Mateusz amb normalitat i varem poguer passar una estona diambulant pels clubs de Berlin. Finalment varem anar cap al hostel i a dormir. La intenció del Mateusz pel diumenge era aixecar-se aviat per annar a estudiar a un cafè...

Diumenge 6 de juny

Ens varem aixecar a les 13h!! Re d'estudiar. Varem annar a fer una mica de turisme per la ciutat i a disfrutar del magnífic dia que feia.

Mateusz i jo a la brandenburger Tor

Més tard ens reuniríem amb els brasilers i cap a Karlsruhe (varem arribar cap a mitja nit).

Gran viatge, gran resultat futbolístic, i aprenent més de més gent.

Múnich

esmorzar express, huevos revuletos, torrades,
 cereals... En Moetez era encara en el
trance de despertar-se.

Pasaria una setmana fins que tornaria a sortir de Karlsruhe. En Moetez (el company de Tunísia) tenia que renovar el seu passaport, cosa que sol pot fer a Múnic o a Berlin. Així doncs en Chen i jo vam decidir d'acompanyar-lo. Única pega: El bus sortia a les 4 del matí des de la estació central de Karlsruhe i entre les 3 i les 4 el tram no funcionava (ergo, teníem que annar caminant fins a l'estació central). L'altre problema era que el meu horari esta força trascol.locat, doncs la meva hora d'anar al llit sol rondar les 3 o 4 de la madrugada. Com ho feia? Dormo? No dormo? Va, intentem-ho vaig dir. Vaig intentar dormir a les 2... però no ho vaig aconseguir. 

Hora de "llevar-nos", vaig despertar els companys i vam fer un esmorzar express. 

Un cop al bus, que per poc perdem, vaig conseguir dormir tres horetes aproximadament.

Jo dormint al bus, fotografia by Chen

Un cop a Múnic era hora de començar l'aventura: Un xino, un tunisià i un català a la capital de Baviera.

Primer de tot teníem que fer els deures: Anar al consulat de Tunísia i renovar el passaport de'n Moetez. Allà es on vaig descobrir que el color del passaport té un significat... segons quin tinguis més facil ho tindràs per fer tràmits/entrar països etc. El de túnez es verd, no gaire bò em va dir. El tema va sortir al dir-li que m'agradava el color del seu passaport.

Un cop vam acabar els tramits varem annar cap a Marienplatz, on està l'ajuntament (Que pensàvem que era una església). Allà vam poguer practicar algunes de les frases que ens havia ensenyat en Chen:

" Ni Hao, piaoliang " (Hola guapa)
" Woman an itchie pai cho ma? " (Ens podem fer una foto junts?)

No sé com s'escriu exactament, però això seria la catalanització del que jo deia.

Vam riure un rato i vam poguer conèixer dues xineses, les dues estudiants a Londres. Sembla que molts xinos escolleixen Londres com a porta de futur. Sento dir-vos que no recordo els noms. Bueno si, la primera es deia Belle, almenys era com es feia dir.

Foto amb la Belle

No recordo el seu nom

Més tard varem visitar algunes de les esglésies de la ciutat. Molt boniques. Vam sentar-nos durant un rato als bancs de l'església. Sense esperar-nos-ho va entrar més d'una persona i un cura va començar a parlar. Era hora de missa. El més curios és que el grup erem: Dos no creients i un musulmà. Vam sortir abans no fos quasi impossible i vam seguir el tour per la ciutat.

Moetez i Jo al davant de la església de St. Peter. La missa de la que parlava abans
va ser a la Frauenkirche (església de les dones)

Vam tenir temps de visitar la residència de Múnich, edifici que feien servir antics reis (o això vaig entendre) i un museu. On la nostra intenció inicial era culturitzar-nos una mica. No obstant en Moetez i jo vam acabar dormint en un banc en un racó del museu.

Després de passejar una mica més per la ciutat vam annar cap a l'estació. 

A la 1 de la nit ja erem a Karlsruhe.

Rathaus (Ajuntament)

Fotografia a Marienplatz des de sota l'aigua d'una font

El trio la-la-la en un pont a prop del Deutsches Museum (Museu alemany)

No hi ha dia que passi sense aprendre algo nou, el Erasmus però ja toca el final. Ara, a més a més em toca pencar una mica més del que porto fent les darreres setmanes. Experiència única. Cambio y corto.

Petons per la familia i els amics.

Karlsruhe - Ja fa quasi 3 mesos

Bones a tots de nou, benvinguts sigueu al meu raconet a la xarxa.

Haureu notat que hi ha hagut una parada força llarga en aquest bloc. He estat ocupant descobrint una mica de mon, tant en llocs com en persones. Tot i que he de dir que necessito escriure, per tal de facilitar-me en un futur el poder recordar petits moments.

Avui és dilluns 25 de març, dia festiu aquí. He de dir que el curs està farcit de festivitats, la majoria d'elles per raons religioses. Dit això, dir-vos que anireu trobant fotografies al llarg de tota l'entrada. 

La foto que veieu adalt a l'esquerra es una foto de mi mateix, amb un dels aparells de l'institut. Concretament es tracta d'un "spectrum analyzer", que com bé diu el seu nom serveix per analitzar l'espectre radioèlectric (detectar possibles transmissions en algunes bandes freqüencials). Sembla una tonteria, però la joguina pot sortir per més de 5 mil euros.

A meitat d'abril, vaig poder gaudir d'una visita a Amsterdam amb companys d'Erasmus. Vam anar-hi un cap de setmana, dormint la primera nit en el cotxe i la segona en un hostal. Cal dir que pernoctar una nit de divendres o dissabte a Amsterdam pot pujar fins als 50 euros mínim, que va ser el que varem pagar per persona a l'hostal (varem dormir en un dormitori compartint amb altre gent). Així doncs, sembla més lògic passar una nit "a l'intemperie". A la foto podeu veure els companys de viatge. Els nois són de Barcelona i Sabadell. Les noies són de França i Malaysia. Va ser força divertit. De fet vaig quedar enamorat de la ciutat, llàstima de l'alt nivell de vida ergo alts preus.   

Ciutat hippie, ciutat happy, ciutat amb llibertat i amb escales perilloses ... Ciutat preciosa.

Quan vaig tornar a Karlsruhe (diumenge), vaig mirar d'apuntar-me a un curs d'holandès, que de fet s'assembla força a l'alemany. Podríem dir que l'holandès és a l'alemany lo que el portuguès és al castellà. En qualsevol cas, tots els cursos estaven plens, pel que vaig optar per apuntar-me a portuguès. A la meva universitat, el KIT, és obligatori cursar al menys 6 crèdits universitaris en llengües (per que us feu una idea això són 3 cursos, ja que cadascun té un pes de 2 crèdits). La idea és molt bona, ja que obliga als estudiants a aprendre altres llengües. Els cursos es divideixen en nivells (1,2,3 ...) i llengües (àrab, castellà, xino etc.). I, el més important, el primer curs es gratis! Així, cada dijous de 15:15 a 17:00 tinc curs de portuguès bàsic.

gespa on ens solem asseure i prendre el te/cafè després de menjar.

Parlant de rutina, cada dimarts té lloc el que aquí s'anomena "Stammtisch", que ve a ser una reunió de gent d'Erasmus o estudiants regulars. Cada dimarts es canvia el lloc de reunió; podent ser una discoteca, un club de salsa o el meeting point "AKK". El AKK vindria a ser el lloc que te l'associació de festes (amb nom "AK Erasmus") de la universitat per fer xivarri. Serveixen te i cafè per 0.5 €, cerveses de mig litre per poc més de 1€, tenen terrasseta... Llocs com aquest falten a les universitats catalanes... 

La fotografia d'adalt és d'un dimarts a l'AKK per la nit, en motiu d'una de les Stammtisch. La fotografia és amb en Ricard, company de telecos a Barcelona i en Til, un estudiant alemany d'aquí molt enrollat al que no li agrada la cervesa! El got de la seva ma? el vodka si que li agrada... En qualsevol cas, els dimarts són dies bastant divertits.  Per cert, el AKK es troba a tan sols 1 minut i escatx de la meva resi :-)

Com veieu a la foto, el meu cabell torna a ser curt. Vaig tindre que passar la proba de la peluqueria alemana. Em van fer el tall de cabell per defecte d'aquí i apali. Més barato que a Cabrera.

 ----

 Com ja us he comentat la residència té dos pisos, cadascun amb unes 11 habitacions. Una nit vam fer una mena de reunió de tota la residència on vaig poder conèixer gent del pis d'adalt. Molt simpàtics. Vam estar fins força tard. La fotografia que veieu és una carta que vam escriure entre quatre persones (cadascun deia una paraula). En general, la carta manca de sentit i de lògica... Aquí és on està la gràcia en si :-).

Cal dir que està en alemany, on la gramàtica marca bastant els límits de creativitat. 

A la reunió varen assistir pràcticament tots els integrants de la residència. Al final de tot però, varem quedar en Marius, en Matsi (nickname per Mathias) i una noia que no recordo el nom. Tots ells alemanys. 

Suposo que per venir de Barcelona, España a ulls del món, la gent pot donar per sentat que sé ballar Salsa. Així és que un divendres vaig anar a demostrar les meves grans habilitats de ball amb una amiga d'Iran, Elnaz. Ella és la primera persona que conec d'Iran i he de dir, que trenca tots els estereotips que se'ns intenten inculcar a occident. Noia encantadora, que de fet estudia a Ankara (Turquia). Per mi ella és "the nouse" (el nas) i per ella jo sóc el "look us" (mira'ns). 
A la meva residència viu una parella (marit i muller) d'Afganistan. La dona ha estat refugiada a l'Iran per 23 anys... darrera de tot esta els Estats Units lògicament. En qualsevol cas, d'ella vull aprendre a cuinar alguns plats que fa que són realment boníssims. Ella i el seu home viuen en un dormitori que hi ha a la resi per parelles. Porten una vida força densa... ara aquí ara allà... Karlsruhe serà la seva tercera o quarta ciutat a Alemania. Indagaré una mica més en la seva història. 

En qualsevol cas no coneixia ningú d'aquestes terres... i són gent de nota 10.


De fet veient món te n'adones que hi ha gent maravellosa a cada racó del món... sigui quina sigui la seva llengua, cultura, religió ...


Durant aquest Erasmus, com ja vaig explicar en posts anteriors, he conegut en Javier, un noi de Zamora la mar de simpàtic amb el que vaig poder compartir algun que altre gran moment :-). No obstant el bon home va marxar a finals d'Abril de tornada cap a casa. En motiu del seu adéu vam fer un sopar amb tots els del pis. Vam cuinar pollastre amb patates al forn per tothom i una truita de patates (ja soc expert).

A la foto podeu veure a la majoria de gent del pis. En Javier és el noi de taronja. Al seu costat esquerra trobem la Seleyma, la noia d'Afganistan. Al seu davant tenim en Dorgeles, de Camerún. Al mitj i en primer pla veiem en Patrick, un alemany amb poques llums fan del Freiburg (ha baixat a segona, demà quan el vegi el xinxaré). A la part esquerra veiem un noi ros que no està mirant a la càmera, en Marius (alemania). Al seu costat esquerra està un gran àmic, en Chen (Xina); seguint la linia em trobeu a mi. Seguidament tenim un noi amb gorra i la samarreta del RMD... en Moetez, i l'Achref al seu costat. Els dos ja els vaig esmentar en el post anterior... Ambdós són de Túnez. Molts bons amics també. Finalment trobem en Mahinur, de Bangladesh (també esmentat en el post anterior). Ell és del pis d'adalt, però es fa molt amb nosaltres i sol passar-se per el nostre pis amb bastanta freqüència :-). La foto és al passadís del pis, entre la cuina, el labavo i el quarto den Moetez. A la foto falta la Katharina (delegada del pis), la Linda que ha vingut despres del Javier, la Liselle i en Mehdy (marit de la Seleyma).

 

De tant en tant hi ha hagut estones per passar-so bé per la nit. Josep, de Terrassa i Ricard, company de Telecos han sigut indiscutibles en alguna que altre nit :-). En Josep estudia enginyeria aeronàtica, després d'haver-se tret la carrera d'enginyeria informàtica.




Tot s'ha de dir que la sortida més emblemàtica va ser a principis de maig a Stuttgart, on es celebrava la "Frühlingsfest" (traduït: Festa de primavera). Realment no és més que una excusa més per celebrar una festa amb cervesa. Seria la Oktoberfest de primavera per que ens entenguem. Vam estar en un recinte cobert ple de taules i amb un escenari amb cançons populars alemanyes. Tot i no conèixer cap de les cançons, les melodies de les cançons per aquestes festes sembla que són internacionals :-).

A la foto veiem en primer pla Josep i Ricard; despres estic jo i en Juan (Argentina). Darrera està la trupe de turques i alguns altres companys d'Erasmus. Deurien ser les 19:00h. Vam fer dues gerres de cervesa i un pollastre amb patates que va saber a glòria.

El dia de la semifinal de Champions Barcelona vs Bayern vaig anar a un restaurant a veure'l amb els companys de la resi Mahin i Achref. Ambdós anaven amb el Bayern... El primer perquè li agrada, el segon per fer una mica la punyeta :-). Dissimular els gols va ser una mica difícil. De fet més tard van aparèixer dos companys catalans (Albert i Netra) amb els que vaig celebrar els gols en terreny enemic (sap molt millor). 
Incís: Una cosa que no entenen l'Achref i en Mahin és perquè en castellà tenim la "V" i la "B" si serveixen pel mateix. L'única resposta que els hi he sabut donar es per raons de les arrels llatines. Si que en català hi ha una diferència fonètica, que tot i així també s'està perdent.

De tant en tant he anat a jugar a bàsquet, si si, a basquet. Paquete es poc, però he passat una bona estona. La majoria de la gent que va a jugar a les pistes de bàsquet són de la Xina. Jo, per no perdre el costum, hi vaig amb en Chen, company de residència.


A la foto a l'esquerra podem veure un amic de'n Chen (de la Xina) i un alemany que ens varem trobar a la pista.

Avall surto jo mateix amb en Chen un dia que varem fer un tom per els jardins del castell de Karslruhe. Els jardins són realment immensos.

 

Parlant de'n Chen justament ara ha entrat a la meva habitació en busca d'un company per cuinar. Hem quedat dins d'una horeta per cuinar (ara són les 18:46).


Ja hem fet dos campionats de FIFA al pis, amb gran afluència de participants i amb uns resultats nefasts per la meva part.

A la foto de la dreta podeu veure en Moetez en primer plà junt amb en Chen, Mahin, Omar i Achref al darrera. L'Omar es un company de carrera del Moetez, també de Túnez.

Per cert, un dia vam tenir una discussió interessant en Moetez, l'Omar, en Chen i jo sobre la religió i la vida en general. Jo em vaig postular com a darwinista i big bangeru, mentre que ells m'explicaven amb total convicció el Coran. Molt enriquidor. Molts cops els musulmans es veuen amb mals ulls des d'occidents, i els culpem de tots els actes terroristes que succeïxen. Cal que recordem que els que més estan patint l'Estat Islàmic són precisament els musulmans.

L'Omar es fa dir "Amor", fent joc de lletres amb el seu nom... :D


Vaig finalitzant aquesta entrada. Estant sent uns mesos molt intensos, on estic coneixent molta gent i moltes cultures en molt poc temps. Gent meravellosa que m'encantaria tindre-les a la butxaca sempre.

Familia i amics us trobo a faltar, un peto molt gros per tots.

Vistes des de la meva habitació

Karlsruhe. Volumen 2.

Hola de nou a tots.

Passat el cap de setmana m'agradaria poder escriure una gran història, no obstant he estat des de divendres en quarentena. Tot i això, puc dir-vos que ahir diumenge 22/3 vaig assistir a un local "La Cage" on seguidors de futbol es donen cita per veure grans partits. Ahir era el torn de "El Clásico", nom ja extés mundialment sigui quin sigui l'idioma que es parli.

Sense tindre gaire clar que fer, vaig optar - en un principi - per quedar-me a la resi i veure'l tranquilament a la meva habitació. Soc de fer poques coses quan jugan un barça - madrid, doncs a lo poc que faig el barça perd. En qualsevol cas, l'Achref, em va picar i em va preguntar si faria algo... a lo que varem concloure que haviem d'annar a algun lloc (eren les 18:30). 

L'Achref es un noi menut d'uns 20 anys de Túnez molt simpàtic que estudia també telecos com jo ("Elektrotechnik" aquí a Alemania). Donat el seu origen sap parlar nativament francès i àrab. A aquestes dues llengües se l'hi ha d'afegir l'alemany, el qual ha annat aprenent amb cursos i fent vida a Alemania. Porta aquí practicament un any. Al principi es va dedicar a aprendre la llengua fent cursos. Ara esta al segon semestre de la carrera. També parla anglès, tot i que a vegades acaba parlant en un angles-alemany. Tot s'ha de dir que té molt de mèrit. Treballa al McDonalds per guanyar-se alguns calerons, pel que el cap de setmana pot ser dificil veure'l. En quant a futbol... doncs ell es confessa seguidor el AC Milan.

Tornant a la història, vam decidir annar a un lloc (el nom del qual no recordo). Al cap d'un no re ens vam creuar amb en Moetez, al qual li varem preguntar si ens recomenava algun lloc per annar a veure el match. Ens va dir d'annar a "La Cage", on segur el donaven.

En Moetez és un altre tunisià amb les mateixes habilitats lingüisitiques que en Moetez. Això si, molt més gros. Estudia ing. mecànica i porta ja 3 anys per Karlsruhe. És molt simpàtic i pots riure't una estona amb ell. Això si, és del Real Madrid. I no com a segon equip, sinó com a equip preferit. Segons ell, a Túnez no es juga a futbol (quan fa referència a la lliga de futbol de Tunez).

Així doncs el destí estava escollit, rumb a La Cage. L'Achref i jo. Però alto! Vaig avisar al Mahinur (el company de Bangladesh del pis d'adalt) i al Javier (de Zamora). 

En Mahinur és un catxondo. Parla molt bé l'anglès. L'alemany l'està aprenent ara mateix. Està cursant el màster de Elektrotechnik (telecos). Així doncs, ens entenem força. És el representant del pis d'adalt (la ressidencia te dos pisos). Sempre té batalletes que explicar. Segurament tindrà força protagonisme al meu blog.

Finalment està en Javier de Zamora, amb el que he compartit bastants moments. Súper, cuinant etc. Molt simpàtic i té un choriço de ciervo que està bonissim. Ell estudia ing. industrials i deixarà la ressidència en breus (està apunt d'acabar el seu projecte de final de carrera). 

Fetes les presentacions dels companys d'aventura, vam sortir cap a les 19:00 per trobar lloc. Vam agafar el tram direcció "Europaplatz". Us he penjat una foto del mapa del tram, per que us ubiqueu una mica. Un cop allí varem buscar el local "La Cage"... del qual cap de nosaltres habia escoltat a parlar anteriorment. Contra tot pronòstic vam trobar-lo ràpidament, amb temps suficient per annar a un xino a menjar algo abans no comences a haber-hi gent (o això ens pensàvem). Un cop sopats (uns noddles amb carn per 2.5€) vam fer via cap al La Cage altre cop. Tot ple. No hi habia lloc. Jo estava una mica nerviós ja, preguntant per possibles alternatives. La camarera ens recomana que pugem adalt per veure si hi ha lloc alli. Tampoc. Tot ple. pintava molt malament. Però... de sobte un grup de persones ens pregunta si estàvem buscant lloc, que ells marxaven. En aquell moment vaig ser molt feliç. Agafem lloc a la taula i demanem 4 cerveses, un total de 2L (entre tots). Jo em vaig prendre una Pils, que no duraria gaire, doncs mitja jerra es va caure al celebrar el gol de Mathieu. No passa re, em vaig demanar una altre. Al segon gol (Suárez) vaig poder-ho celebrar sense cap accident. 

Cal dir que la majoria dels assistens al local eren merengues. Es podia notar en el volum de les celebracions dels gols. Això va fer-me disfrutar més el resultat final. En definitiva puc assegurar que el FCB - RMD té les dimensions d'uan autèntica superbowl. Pensar que gran part del planeta te els ulls posats en un estadi a pocs km d'allà on visc jo. Va ser una jornada bastant interessant.

Avui però era dilluns i tocava treure el cap al meu departament. Així que us deixo un parell de fotos del meu lloc de treball. 

 mapa del tram de la ciutat. Jo estic a 2 minuts caminant de l'estació "Durlacher Tor" al centre a la dreta. La parada fa forma de fletxa cap a la dreta. 

Parades importants són:

Durlacher Tor - És la parada del campus de la universitat

Markplatz - És on està el meu departament (és dels pocs que està fora el campus)

Europaplatz - Centre de la ciutat; botigues, locals etc.

 El que em vaig preparar ahir. Carn amb ceba caramelitzada i arrosset per acompanyar. He de dir que la ceba em va quedar força bé :-).

 Això és una de les sales del meu departament, on part dels estudiants ens reunim per treballar en els nostres respectius projectes.

La mateixa sala d'adalt, la part de la dreta.

Poster a la porta del director del departament. És en Heinrich Hertz, el físic que va demostrar l'existència de les ones radioèlectriques. La unitat física que mesura la freqüencia de les ones és el Hertz (Hercio en spaniard). Va estudiar a Karlsruhe.

El meu lloc de treball d'avui. La pantalla de l'ordinador és de dimensions considerables.

 Vistes del tramvia des del Markplatz mirant cap a Durlacher Tor (es pot observar la taulada d'una esglesia al final). Durlacher Tor <-> Markplatz és el trajecte de cada dia. Uns 10 minuts més o menys... re a veure amb la 1h20 diarìa Cabrera - Pedralbes.
S'ha de dir que la carretera principal és precisament la via dels tramvies. Poquíssims cotxes.